Emulant a en Pellofa

Aquest any la gran novetat del Carnestoltes mataroní -tot i que haurà sigut molt més conegut pel merder originat al voltant del cartell, com sempre polèmic- és que la ciutat presenciarà de nou la mort d'en Pellofa. Sí, no parlo de l'enterrament del Dimecres de Cendra, sinó de la mort en sí, que té lloc el dimarts al vespre -clar, no pot ser d'altra manera, com a molt a la matinada- fruit d'un empatx enmig del Sant Sopar. És un acte que s'havia perdut i que ara la gent del Comitè de Crisi de Carnestoltes recupera.
No estava previst, però ahir, nosaltres (A.F., N.C. i un servidor) havíem quedat per anar a sopar al restaurant Villanueva, el típic lloc de tapes boníssimes que es troba al carrer Jaume I del barri de Cerdanyola (recomanable també la visita de nit a Cerdanyola). I ens vam demanar tants tapes i tant de menjar que pràcticament acabem com en Pellofa només que quatre dies abans del moment culminant (terminal, suposo que hauria de dir aquí). Mentrestant el rei de la festa (una festa que no m'ha agradat mai, per cert, com comentàvem ara amb A.D.) iniciava el seu regnat "cagant-se" (com que som Carnaval ens posarem barroers) amb en Paulí Mojedano del PP, el regidor de Cultura Jaume Graupera i el nou director del Patronat, Rafa Milán, que més val que no prengui possessió del nou càrrec fins el dia 14 perquè sinó conclourà abans de començar que a Mataró estem tots una mica torrats.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
És que en Paulí segurament va criticar-ho perquè parlessin d'ell. Ja se sap, que parlin de tu, ni que sigui bé... Tu no t'has dsfressat?
joansalicru ha dit…
No m'he disfressat, no, no em veig fent aquestes coses... tu sí?
Ramon B. ha dit…
No, ja fa temps que no em disfresso (o serà que vaig sempre disfressat?)

Entrades populars