El model Mataró

Predic que, en un futur pròxim, el cercador Google com a mínim donarà dos resultats si hi poses "Model" + "Mataró". Una, que ja deu sortir ara, és tal com en anglès s'anomena la Coca de Mataró o Nau de Mataró (The Mataró Model), un petit tresor poc conegut pels mataronins però que jo he vist -ho prometo!- a les estacions d'autobús d'Holanda com a principal reclam turístic del Museu Marítim de Roterdam.
L'altra acepció de l'expressió fa referència a la manera com la capital del Maresme celebra la Setmana Santa modernament. Ho explica, en un article a capgros.com, Jordi Merino, una persona que en si mateixa resumeix la complexitat del moviment de germandats i confraries a casa nostra -és militant d'ICV, pessebrista, membre de plataformes antiguerra i coordinador de les activitats de Setmana Santa-. Però més enllà d'això, què vol dir això del Model Mataró de Setmana Santa? Doncs simplement es refereix a la mescla d'elements autòctons catalans i d'importants del Sud d'Espanya que apareixen en les processons de casa nostra. I és que resulta que les processons mataronines són les més mestisses de Catalunya (hi ha qui diu que són les úniques processons mestisses de Catalunya). La resta de poblacions on es manté aquesta tradició aquesta s'expressa o de forma absolutament tradicional (Armats, Via Crucis, processons silencioses, Passions...) o de forma absolutament "andalusista" (imatges molt més barroques, saetes i cornetes... tot amb regust més folklòric). L'exemple de la primera manera de fer seria Girona, la de la segona l'Hospitalet (on les processons són laiques, cosa que trobo que ratlla el ridícul, francament).
Mataró, enmig d'aquests dos extrems, es posiciona des que el 1986 les processons van ressuscitar (mai millor dit, penso; les processons van tornar a suscitar "coses" a la gent quan tothom pensava que s'havien mort) com un exemple de mestissatge, de barreja, d'integració... Davant nostre, malgrat la voluntat de la intel·ligèntsia de la ciutat per erradicar aquestes pràctiques que alguns creuen més pròpies del món medieval, s'ha generat un nou element fruit de la barreja. I a la gent aquest espectacle l'entusiasma; només feia falta estar pel centre de Mataró divendres al vespre per adonar-se'n. Hi havia matarocèntrics de carnet, gent dels barris, petits, joves, adults i grans...
Després de donar-hi tantes voltes resulta que ja hem trobat l'element singular de Mataró, aquell que ens ha de fer aparèixer a nivell català i que tants debats ha provocat sense cap resultat. És aquest, més enllà de les nostres opinions i els nostres gustos. La gent ho ha volgut així.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Joan,

Estic força d'acord amb el que dius. La Setmana Santa de Mataró és un act realment singular. Deixa'm afegir-hi, però, alguns interrogants

1. Realment és mestissatge, això? Més aviat trobo que és justament per les coses en comú, més que per les coses que ens diferencien (i barregen), que la setmana Santa uneix gent de tantes procedències. Trobo que és allò comú, i no allò diferent, que fa que la Setmana Santa a Mataró sigui un èxit.

2. El "barroquisme" només ens prové de la tradició importada d'Andalusia? No ben bé, i molt menys a Mataró, que va viure un Barroc floreixent. Més aviat penso que la impostació "calvinista", incrementada amb la posició de Mataró a la Revolució Industrial, és la que ha fet reduir-ne el seu aspecte més festiu.

3. Hi ha una certa tendència a titllar d'"espectacle" les aportacions del cristianisme a la cultura popular que encara perviuen: La Passió, les processons, els Pastorets... I segurament ho són (això va bé de cara a treure'n subvencions, o atreure públic agnòstic...), però no són solament això. També són un símbol, una variant "vernacle", de la presència de Crist al món. Val la pena de recordar-ho, no?
Joan no coneixia aquest post. M'imagino perquè aleshores no em lleguia els blogs.

Per cert, des d'avui s'ha creat un nou blog per a explicar les diferents històries i activitats de la Comissió de Setmana Santa de Mataró.

Entrades populars