47 hores amb Safo (II)















Doncs molt bé, ja som la tarda de dissabte. Quan acabem de dinar a l'asador que deia a l'anterior crònica pensem què és el que farem a continuació. Com us podeu imaginar no tenim previst res de res i com us podeu també imaginar fem el menys assenyat: dirigir-nos cap a Sant Sebastià amb una pluja que Déu n'hi do. A més, com és obvi, es fa fosc de seguida i això encara dificulta més la conducció d'en Safo, que -com he pactat de dir amb ell- condueix millor del que el seu nerviosisme al volant indica. Al final, cap a les vuit del vespre arribem a aquesta ciutat de l'Atlàntic que Eloi Aymerich en conversa telefònica indica que sembla més francesa que espanyola. Doncs és cert. Tot encara sembla més bonic que Bilbao. Anem cap al passeig de la Concha i contemplem l'escena, que és de postal. Anem a fer una volta pel barri vell però abans veiem llum a l'Ajuntament i ens hi apropem per veure si és Odon Elorza que ens ha preparat una rebuda. A dins hi ha moltíssima gent i veiem que una banda de joves músics es preparar per a interpretar un concert -els bascos, la música... si, un tòpic complert!-.

La zona del casc vell és tan maca com recordava del meu anterior viatge a aquesta ciutat, el 1998. Amb en Safo comentem que és ben curiós veure com, tot i que plou una mica, hi ha gent fora dels bars -estan molt plens- amb una copa de vi a la mà i el paraigues a l'altre. Però sense semblar malabaristes ni res, eh? Com si fos el més normal del món. I van devorant pintxos, un darrera l'altre. Caminem una estona per la zona, que està realment animada; ja voldríem veure la Riera i el centre de Mataró així un dissabte al vespre.

Com que ja ens hem fet les fotos de rigor que testimonien el nostre pas per Sant Sebastià, tornem a agafar el cotxe per anar cap a Bilbao. Triguem molt menys que de pujada, paradoxalment ara estem més frescos -deu ser per haver sentit l'aire de mar-. Quan arribem quedem amb una altra amiga d'en Safo, coneguda també al viatge a Vietnam, es diu Imma i és advocada a Durango. Mengem alguna cosa en un bar, ens tornen a convidar i tornem a parlar de violència domèstica, que és el tema tant d'aquesta noia com la de la Begoña, l'altra amiga d'en Safo. Semblaria que ja ens retirem però no, encara tenim ganes de tastar una mica més de Bilbao i anem a prendre un bon vi al casc vell de la principal ciutat vasca. La cambrera em diu: "quin vols? Normal, Crianza o [no sé què més va dir]?" I jo, que m'agrada molt el vi però enòleg no sóc, li dic: "Mira, el que tu vulguis". "Como que el que yo quiera?". En Safo, que sap de tot, intervé i dicta sentència: "Un crianza". I ens n'anem cap a la taula, on parlem d'allò diví i d'allò humà, amb les dones, de tota manera, com a fil conductor. Finalment, cap a les 2 de la nit, després de veure com els bascos es pixen a cada cantonada i quan portem quasi 22 hores desperts, ens n'anem a dormir.

A la foto esquerra: en Safo catant el vi al bar de Bilbao. Al cantó: un servidor a la Concha de Sant Sebastià.

Comentaris

Anònim ha dit…
Nice Blog!!!   I thought I'd tell you about a site that will let give you places where
you can make extra cash! I made over $800 last month. Not bad for not doing much. Just put in your
zip code and up will pop up a list of places that are available. I live in a small area and found quite
a few. MAKE MONEY NOW
Anònim ha dit…
Quina passada de viatge!!molt ben aprofitat. fer el que et ve de gust quan et ve de gust, bona manera de viatjar nois!! I m´adhereixo a la demanda de sopar quan arribi en Francesc de Warwick!
Xandri
Anònim ha dit…
No,no i no. Donostia NO és més maca que Bilbao.
Bilbao li dona 1000 voltes, joder!
Bilbao és real, no és una postal.
Apali!
Ivan
Miguel ha dit…
Nois, quan vulgueu, us convido a fer una ruta turística de l'estil per Andalusia. Aneu-hi pensant...
Xavi Amat ha dit…
Doncs jo ni Donosti ni Bilbao, em quedo amb Vitòria, és preciosa.
núria ha dit…
Donosti és preciós, però estic d'acord en què Bilbo és més real. Ara, jo em quedo amb els petits poblets de la costa. Besarkada haundi bat!
Cesc Amat ha dit…
Osti, si, aixo Miguel, ens has de dur a fer una ruta per Andalusia, que tu tampoc et quedes curt amb viatges-freaks que diguem! Pel Pont de la Immaculada? En tot cas sopar segur per aquelles dates. Apa, records a tots!

Entrades populars