Les cançons que hi ha al meu cap

No puc evitar que determinades cançons em recordin moments concrets del meu –petit, encara- passat. M’ha vingut ara al cap fa una estona, escoltant Raiz de Pedro Guerra. Em veig al concert de Les Santes de 1999, amb la que seria la meva primera nòvia –i mira que em vaig adormir en el concert. Que burro-. Quasi aconseguia sentir l’airet d’estiu... avui que fot tan de fred!

Hores Bruixes, de Sopa de Cabra és una tarda de 1997 o el 1998, a casa. Sentint-la, aquell dia, vaig aconseguir endinsar-me d’una forma diferent a la Música, així en majúscules. Fins llavors cantava les cançons de memòria, sense digerir-les. Amb aquest tema vaig aprendre a degustar-les.

Hores d’insomni i rom de Pep Sala la tinc associada a una tornada en bus de Granollers, on vaig treballar en una revista durant uns mesos el 1999-2000 fins que em van demanar que plegués perquè no servia pels esports. Tenien tota la raó.

Amb Tan sol de Els Pets em ve al cap una escena a Pisa, Itàlia. Estem jo i en Francesc cantant aquesta cançó diria que amb un casc a l’orella cadascun; fent salts davant la famosa torre, passant de tot.

Todo lo que sé també de Sopa em fa venir al cap més d’una escena i tot: escoltant-la anant ja de Colònies el 93 o el 94, refugiant-me en el meu món (Bé, suposo que així m’ha anat). Segona imatge: versionant-la en públic amb algun dels concertillos al carrer de Sant Ramon amb Tripical, Amalgama...

Sense anar més lluny: Fum de Lax’n’Busto. El meu últim trencament. La pell de gallina. O Sucede que a veces d’Ismael Serrano. Una una altra noia i una intensa conversa de Messenger. Uffff...

L’última, vinga: Good night, dels Beatles. L’època -1991!- en què escoltava La Nit dels Ignorants i en Carles Cuní, per acomiadar els oients, ens posava aquesta magnífica i delicada cançó. Baixeu-vos-la amb el Kaaza. Doncs això. Bona nit.

Comentaris

Xavi Amat ha dit…
Ai, Joan, Joanet... Et recomano que et facis un recopilatori en que agrupis totes les cançons que et porten algun record potent i extraordinari... Ja veuràs quina amalgama de sentiments en uns quants minuts d'escolta...
Anònim ha dit…
òstres! de l'escena de Pisa jo també me'n recordo.. sí que passaves bastant de tot sí..!i a l'Helena i a mi no ens entenieu gaire! Per sort ara les connexions són millors. Hem madurat!
Nuria.
joansalicru ha dit…
ei, gràcies pels comentaris, ara q els he recuperat!
je je núria, clar q hem madurat només faltaria...
apa!
joan
Cesc Amat ha dit…
jo del que me'n recordo molt bé és de la correguda que vam fer fins a l'estació per poder agafar el tren! je, je... per una vegada en joan no s'hi va adormir allà!
El Carrer de Casa ha dit…
Hi ha tres cançons del Plou i fa sol que les tinc perpètuament relacionades a tu: Camins, Si et va bé i, sobretot, Els teus Somins
...
Mirant de tant en tant enrere,
Els peus a terra, el cor volant,
Endins el sentiment és tendre,
Volem seguir somiant.
Anònim ha dit…
Jajajajaja, El Carrer de Casa...és on hi ha la teva gent, amb qui tu t'has nat fent....

Aixolot, DC + altres
Núria. ha dit…
òstres! Jo també hi era a la mítica correguda d'en Joan a Pisa.. ( je, je !). M'has fet posar una mica nostàlgica..i de fet, són aquestes coses les que et fan adonar que ens hem fet grans i sabem una miqueta més de la vida! I de fet ja va bé perquè com a mínim ara ja no t'enganxo papers de cera ( com vaig fer en aquest viatge amb l'Helena )a les cames quan no ens posem d'acord amb alguna cosa. Au, fins ara.
Anònim ha dit…
Vull dir quan no ens posàvem.. ( passat ).
joansalicru ha dit…
osti, està vist que hauré de fer un post sobre la correguda a Pisa... és l'únic moment de la meva història en què la meva part esportiva es va imposar a la resta...
joan
Antoni des de Sant Pol ha dit…
És curiós com la música et pot fer recordar sensacions, olors... Provaré de fer això que diu en xavi amat, ha de ser potent.
Nadia ha dit…
mmm doncs si hagués de pensar en una cançó que em recordés a tu seria la "dichosa melodía" de les autonòmiques del 99... o qualsevol d'aquestes que et poses a cantar com un boig al mig del carrer saltant mentre el Francesc t'acompanya amb una guitarra imaginària. I del Francesc encara tinc la seva imatge tocant el piano a casa teva. Em va agradar tant :D
aina ha dit…
A mi, "Així i tot", de Ja t'ho diré, em recorda el mític viatge a Mallorca de Clack Viatges...

I,òbviament, qualsevol cançó de Sopa de Cabra em recorda a tu!
Anònim ha dit…
I like use viagra, but this no good in my life, so viagra no good.

Entrades populars