Aigua corrent

Arribem a la casa de Fornols (corregiment del Berguedà, província de "Lleyda", Bisbat Seu d'Urgell, diu una placa) i, seguint les instruccions de Ca n’Aymerich, obrim la clau de pas de l’aigua possibilitant que tingui lloc aquest petit miracle que consisteix en què quan tu obres l’aixeta en surt el líquid transparent. Ho provem però no va. Cony, com és? El fred deu haver glaçat les canonades, apuntem amb els nostres grans coneixements climàtics. Anem a preguntar-ho al propietari multitasques de l’únic bar del poble, però aquest descarta la hipòtesi perquè diu que no ha fet prou fred. No en tenim ni idea, vaja. Malgrat tot, accedeix a ruixar amb foc les canonades per si de cas.

Dit i fet. Connecta l’aparell a una bombona de butà i comença a resseguir el recorregut de l’aigua. M’aparto. Ens espanta sobretot veure com dirigeix la flamarada contra una de les bigues i també contra els cables de la corrent, però es nota que sap el que es fa. Repeteix l’operació unes quantes vegades, però no l'aigua no baixa. Doncs res, no hi ha aigua corrent. Què hi farem! L’Eloi, que de professió es podria definir ben bé com a “coordinador”, suggereix agafar unes quantes galledes i anar-les a omplir a la font que hi ha a una desenes de metres de la casa. “Vosaltres dos, voluntaris”, diu assenyalant-nos a mi i a l’Oriol. Obeïm i anem cap a la font que per la nostra sorpresa deixa anar només un rajolí molt fi, de manera que triguem tota una hora a omplir quatre p.... galledes. No hi ha pressa, no, tampoc? Fem petar la xerrada. Quan tornem a casa, ens posem a preparar el sopar i a intentar escalfar-nos, que ja és prou complicat.

Tenir aigua, provar d’escalfar-se, preparar el menjar... Que petita, precària i senzilla és la vida a muntanya. Una vida amb moltes menys possibilitats però també molt més agraïdes. Vaja, la lliçó de sempre que no hi ha manera que aprenguem: quina meravella viure com ho fem a la ciutat, però que maco també retrobar els petits plaers quan es demostren tan fotudament inaccessibles.

Comentaris

Anònim ha dit…
Ben bé que ets de ciutat eh!hauries de parlar m´çes amb la gent de "muntanya" del Pirineu.
x
HISTORIES DE POR ha dit…
ETS UN PIXAPINS
Oriol ha dit…
Ha estat un cap de setmana poc corrent.
Nadia ha dit…
Doncs jo sóc una urbanita y a mucha honra! Reconec que jo també estaria perduda en una situació així.
Pedro ha dit…
Coneixes una tal Marta Salicrú que treballa per una revista que es diu 33RPM? és una molt bona revista.
joansalicru ha dit…
hola pedro,
a veure, ma germana es diu maria i si, escriu articles de música, però no sé si a aquesta revista...
ja li preguntaré.
apa!
joan
Pedro ha dit…
També és socialista?
joansalicru ha dit…
com? pq em preguntes per la inclinació política de ma germana?
joan
Pedro ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedro ha dit…
jeje, deixa-ho, era una broma dolenta.
lucylangley6993 ha dit…
I read over your blog, and i found it inquisitive, you may find My Blog interesting. So please Click Here To Read My Blog

http://pennystockinvestment.blogspot.com
Nadia ha dit…
Més de 15 dies sense posar cap post és preocupant... Salicrú volem un nou post!!!

Entrades populars