La Mariona i París

Et trobo sortint de l’Arcàdia, no sé ben bé quina nit d’aquest llarg cap de setmana, i em dius que d’aquí a un mes te’n tornes a anar a París, la ciutat de la llum, la ciutat que et dóna llum a tu, que t’il·lumina. Que en trenta dies abandonaràs les passejades per la nostra Riera per les caminades sota la Tour Eiffel. I que tornaràs a beure bon vi i formatge sota aquest magnífic monument, amb qui sap si un parisenc, un mataroní o un espanyol. Em preguntes si et vindré a viure, aquesta vegada. I tant, dona! Com no vols que accepti una temptadora oferta de cap de setmana per recórrer de nou el barri del Marais, la place des Vosges i l’Île de la Cité?

Ai Mariona! Això teu amb París és autèntic amour fou. Si, una gràcia fàcil, però és que m’ho poses “a ou”. Quan ets per casa –casa?- et veig com més pansida, menys animada, amb aire de “qui dia passa any empeny”. Quan agafes l’avió, travesses els Pirineus i te’n vas nord enllà, concretament a 1.100 quilòmetres, sembla que el teu cos revisqui, s’amplifiqui el teu somriure i es converteixi en una poderosa rialla.

Per molts anys, guapa. Ens recordes –bé, almenys em recordes a mi- que el món és molt gran i que està ple de ciutats fantàstiques no només per descobrir sinó també per fer-hi un séjour, per establir-s’hi un temps. I per recordar que l’autèntica aventura és tornar a començar de nou en un altre lloc, on no et conegui ningú, on no siguis ningú. A veure quan m’hi atreveixo!

Comentaris

Bailo ha dit…
Joan, si t'atreveixes a venir a Paris aqui com a minim trobaràs a dues persones conegudes que de ben gust et rebrem amb els braços oberts, i si cal es torna a fer un picnic a sota la torre Eiffel amb formatges i bon vi.
Tal com dius al post, lo de la Mariona amb Paris és "amour fou".Aquesta ciutat li dona vida, i amb ella dona vida a aquesta ciutat!

À très bientôt!!!
joansalicru ha dit…
Merci de votre petit écrit monsieur Bailo, on se retrouve très proche à Paris!
joan
Mariona ha dit…
Oooohh! Très touchant ton post, Joan! Tu as tout compris. Tens raó, París m'eixampla el somriure i el cor em batega més de pressa. Ara sento que he de ser allà i després, ja veurem. Ce n'est pas seulement à cause de la beauté de la Tour Eiffel, mais aussi une question de dévéloppement personnel. Me n'he adonat que l'entorn té una influència vital en les persones.
No creguis que no trobaré a faltar les passejades a la Riera, les cares conegudes a cada cantonada i les converses mataronines sobre què fa aquell i què deixa de fer l'altre.
En fi, confio en tu per rebre notícies de la "meva ciutat". Tu ja saps que seràs benvingut a la meva altra ciutat quan vulguis portar-me la informació fresca de primera mà. Hem de repetir el picnic de mataronins aux Champs de Mars au printemps!
Je t'embrasse!
Ò.F. ha dit…
Si sents aquest "cuquet" de marxar Joan, no t'ho pensis dues vegades. T'ho diu un que ha viscut a Itàlia i als EUA. Tu ho saps. A més, veig que seràs molt ben rebut a la capital francesa...

Entrades populars