Llum a la casa dels llibres

Trobar la casa de Raimon Panikkar, al petit poble de Tavertet, ens representa una autèntica odissea; però acabem pensant que la visita deu valer la pena. Després de buscar una bona estona entrem al pati d'una casa que té un regust diferent només de veure-la. Pràcticament tota la façana de la planta baixa és de vidre, cosa que permet observar l'interior de la casa, i atansant-nos-hi veiem que la sala és plena de llibres. No hi ha dubte, penso, aquesta ha de ser la casa del savi Panikkar. A mà esquerra, a més, una pedra porta el seu cognom inscrit. Truquem diverses vegades però no surt ningú, tot i que veiem una llum tènue. Finalment, sí, apareix Panikkar habillat amb el seu típic vestit de teixit, de color carn, a la manera índia. I ens rep amb gran cordialitat, com si ens coneguéssim de tota la vida.

Descalços, ens fa pujar al primer pis de la casa, on té l'estudi, un espai absolutament inundat de llibres de totes formes, colors i edats, encara més que a la part de baix, i també de revistes i publicacions diverses. Un lloc on sembla que el temps no passi i on, com apuntarà ell després, cada segon sigui etern.

Comencem. Panikkar parla mastegant cada paraula, donant-li tot el sentit possible. A vegades es pren uns quants segons abans de respondre, just al contrari d'aquells que estan acostumats a fer declaracions, que engeguen tan bon punt s'encén la gravadora. Aquí no hi ha pressa, això està clar. Sovint comença la resposta dient "indiscutiblement" i després segueix amb una reflexió profunda, pensada, meditada, com si se cités a ell mateix cada cop.

La saviesa d'aquest home és extraordinària però també la seva humanitat, que es mostra perfectament quan confon la model Judith Mascó amb Mercedes Milà en una anterior portada de la nostra revista. I és que Panikkar no escolta la ràdio, no veu la televisió ni llegeix els diaris, tan sols premsa especialitzada de caràcter més reflexiu i d'àmbit internacional. Una manera de fer que sorprèn a dos periodistes com nosaltres, però que et fa pensar inevitablement en la relativitat i la importància de tot plegat.

Publicat al número d'abril de Valors

Comentaris

Neus ha dit…
Em quedo amb la "relativitat i la importància de tot plegat"... Cadascú escull veure la vida amb un color determinat... Em quedo passejant pel teu blog que m'agrada molt!
Oscar F. ha dit…
M'encanta el teu blog juanitu! Et convido a que visitis el meu: http://ofernandez.blogspot.com

Entrades populars