Xoc

Som dos galls en un galliner. Això és irrefutable. I no té perquè ser dolent, fins i tot. La competència pot ser un estímul per millorar com a professionals i servir per oferir un millor servei als nostres clients, que a fi de comptes és del que es tracta. Però és clar, des de fa uns mesos també som amics. Compartim dèries, projectes, angoixes, satisfaccions, reflexions i una sensació de que alguna cosa ens uneix, que compartim una mena de sentit vital; tu ja m'entens. I justament té molta gràcia que hi hagi tan de feeling quan ens hem passat cinc anys -cinc!- pràcticament sense dirigir-nos la paraula i quan ho fèiem era laconicàment o pitjor encara, amagant-nos darrera el nostre personatge i pensant per nosaltres mateixos: "Serà capullo el molt imbècil!".

Però bé, no sé ben bé què va passar i de cop i volta vam començar a parlar d'una altra manera. Em sembla que va ser explican-te un mal moment meu -almenys devia servir per això el mal moment, per retrobar-nos-. Després -o el mateix dia, ja em perdo- vam temptejar el terreny amb una cervesa, a Casa Paco. Ni tu ni jo ens en sabíem avenir! Una cervesa junts! Finalment, després d'una altra trobada durant el Cruïlla, vam quedar un dia per parlar cara a cara, amb el mar de fons suavitzant les nostres postures per si es tornaven a posar antagòniques. De mica en mica vam anar recuperant la confiança perduda, deixant-nos anar, intentant reconstruir un edifici conjunt que poc temps abans semblava que quedaria fantasma de per vida. L'altra dia, enmig de l'excursió, fins i tot ens vam atrevir a retrocedir cinc anys i quatre mesos en el temps i vam parlar "largo y tendido" del conflicte que ens va separar una nit de Cap d'Any -no era una noia no, si algú s'ho pensa-. I vam arribar a conclusions i a acords.

Però avui, dinant, hem tornat a xocar. Sí: patapam! Hem deixat que allò que ens va separar -l'ambició, la competència, la cursa- ho tornés a fer, sense adonar-nos-en. Per un moment s'han tornat a intuir vells fantasmes i a remoure espines que crèiem desclavades. Ha estat res, una petita discussió accelerada pels gots de vi que havíem pres, però un xoc, al cap i a la fi. Suficient com per remoure'm les entranyes... Però vaja, ja deu ser normal, això, no? Després de vuit mesos de plàcid reecontre no ens hem d'escandalitzar, suposo... Doncs res, amic, que n'haurem d'aprendre. A separar les coses. A saber a què juguem en cada moment. El míster, al final del partit, ha dictat sentència: al camp ho heu de donar tot i si cal us donareu una colzada. Quan s'hagi acabat el partit, a la dutxa, serà el moment per retrobar-vos i, mentre aneu cap a prendre l'enèssima cervesa, comentar la jugada -mai més ben dit!-. Amén.

Comentaris

Nadia ha dit…
Últimament parles sempre en clau: que si vas a dinar amb algú a Barcelona, que si tornes a no se on, que si et retrobes amb no se qui... I jo com soc una cotilla nata, vull saber, home, vull saber!!!
Anònim ha dit…
Jo també vull saber i el tio no para de fer-se l´interessant. a veure quan xerra el tio...

Xandri
Naya ha dit…
Trobada de blocaires

Si tens un blog i tens ganes de compartir les teves experiències amb altres blocaires i debatre sobre el fenòmen blogger i seu el futur, vine aquest dissabte a la tarda a la trobada de blocaires que organitzem a l'Escola de Formació de la JSC Maresme.

Esteu tots convidats

Més informació a:
http://oriolvaquer.blogspot.com/2006/03/trobada-de-blocaires.html
HISTORIES DE POR ha dit…
EL QUE FA UNES COPES DE MÉS
joansalicru ha dit…
Ostres, quina il·lusió entra a la meva pàgina i veure no un, no, quatre comments!
El post es refereix a un blocaire molt proper... no puc dir res més...
Per cert, com q dimecres al vespre tinc un altre sopar... potser en faig un post sense dir amb qui sopo, no?
jejej
apa
joan
Xavi Amat ha dit…
Es poden fer apostes, per veure si encertem qui és? Jo crec que ho sé. Ara, això sí, sempre estàs sopant, dinant, esmorçant, prenent alguna cosa... Ets tota una ganga per al sector de la restauració!
Núria ha dit…
Jo no sóc blogaire però ja sé de qui parles.. masses anys fa que ens coneixem per no entendre-ho!
A veure si kdm amb tranquil.litat un dia d'aquests per anar a passejar que l'aire de primavera ja és aquí!
1ptó.

Núria.
aina ha dit…
Vaja, per fi sé de qui parles! Fins ara, com la resta, perduda!

En aquestes coses es nota la llunyania, en quan no comparteixes el context...

aina

Entrades populars