El futur és clar

Mirant el mar instal·lats dins l'edifici de fusta que el japonès Tadashi Kawamata acaba d'instal·lar al pati de Can Xalant ahir pensava que en mica en mica la colla de blocaires -més o menys esporàdics- de la ciutat estem aprenent a treure el millor d'aquests nous instruments que són els blocs. Contra el que preveien els apocalíptics de torn, aquests diaris personals que fan furor a la nostra ciutat no ens han pas aïllat més sinó al contrari: hem après -anem aprenent, tot és un work in progress- a tenir una nova forma de comunicar-nos -per un cantó- i de comunicar-nos coses noves -per un altre-. Perquè ho dic? Perquè amb el bloc expliquem, fem anàlisis, comentem coses que de viva veu segurament no faríem. O almenys no faríem en circumstàncies normals -com el "meme" de les rareses-. Queda clar que, en aquest cas, és possible usar la intimitat que dóna escriure davant l'ordinador, com si ho fessis per tu, per expressar coses personals -que no vol dir que ratllin la pornografia, "al tanto"-. I de la mateixa manera veiem els altres companys fer el mateix. Companys alguns dels quals no coneixíem i que per tant han servit per obrir-nos més enllà del que hauríem fet sense els blocs. Avui, per més inri, he contemplat com les noves tecnologies -en aquest cas una videoconferència- servien per posar en contacte habitants de Sierra de Yegüas i de Mataró que estan emparentats. Gent que viuen la distància pràcticament com una maledicció i un pesar. Doncs clar que si, home. Quina meravella poder-los conectar i que puguin preguntar-se per les famílies cara a cara! El futur és clar: la gent usant aquestes tecnologies per ser més felices i gaudir més de la vida.