Dormilega

Ahir a la nit sentia el programa Una nit a la terra, d'en Gaspar Hernàndez, a Catalunya Ràdio. Parlaven de l'insomni. Una paradoxa perquè escoltant-lo, òbviament, no em podia adormir i justament el programa pretenia donar idees sobre com aconseguir-ho amb facilitat. La segona cosa que vaig pensar és la sort que tinc de no tenir imsomni. És ben bé així, rarament no puc dormir i en canvi sempre tinc la sensació que m'estaria més estona clapant. Si un dia del cap de setmana no tinc cap cosa urgentíssima a fer rar és el dia que m'aixequi abans de les deu -clar que també vaig a dormir tard-. M'adormo a tot arreu: al tren, al bus, al sofà... De fet, al pis tinc fam de dormilega i així m'ho diuen les dues nenes que viuen sobre meu, la Roser i la Clara. Doncs res, que aviat anunciaré la constitució del primer club de dormilegues del món, de fans del dormir, que és un dels esports més meravellosos que hi ha. Què té de dolent? No gastes un duro, no emprenyes ningú, et tranquil·litza... No, seriosament, hem de deixar de considerar que dormir és perdre el temps. Dormir és sa i necessari. I a mi m'agrada. No hi esteu d'acord?

Comentaris

Txell ha dit…
A mi ja m'hi pots apuntar en aquest club! Sòcia número 2!
Anònim ha dit…
A mi em costa dormir i vaig a dormir tard (és la meva "genètica" materna!) però quan dormo...no em llevaria mai!

Xandri
Nadia ha dit…
Jo no sóc gaire dormilega. De fet, vaig a dormir tard i tampoc acostumo a aixecar-me molt tard. I a més em costa molt dormir-me, sobretot si no dormo al meu llit. Per tant, no puc ser sòcia del teu club :(
lourdes ha dit…
Desde fa 5 anys que no em llevo,sinó que em lleven,m'explico.Quan una té dos "monstres petits"amb el despertador posat a les 7:AM...i sobre tot els caps de setmana es com una p....de les grosses.(suspirs)Entro dins del club, o no?
Ami em passa igual que la Lourdes des de fa 4 anys. Exemple: l'altre dissabte pel matí, vaig notar que em queia un pes a sobre de l'esquena mentre sentia "Holaaaaaa papaaaaaaaaaa"...
joansalicru ha dit…
Ei família,
no sé, potser podem fer que una branca de la nova entitat es dediqui a ajudar els pares que tenen insomni per culpa dels fills...
Avui he estat fent de cangur d'unes nenes mitja hora i m'ho he passat fenomenalment, però clar, més estona deu ser complicat...
joan
Flipat ha dit…
Dormir es bo contra l'ansietat, pero molts cops no voler despertar-se i dormir mes representa no voler enfrentar-se als problemes del dia.

http://deprimit.blogspot.com/

Entrades populars