Mirant al multipartit italià
Mentre a Catalunya els integrants del desintegrat tripartit viuen la ressaca d'una amor que de moment ha semblat impossible, els italians estan duent a la pràctica allò que aquí ara mateix sembla que només està a la ment del president Maragall i algun dirigent d'ERC com Puigcercós -més que Carod, pel que sembla-: tornar-ho a intentar. Després d'unes renyides eleccions entre il profesore Prodi i il cavaliere Berlusconi, avui el guanyador de les eleccions ha anunciat la composició del seu govern, que tindrà el centrista Francesco Rutelli i l'excomunista Massimo d'Alema com a vicepresidents. Serà, per tant, un govern capitanejat per tres persones de tres partits diferents, tot i que en realitat aquest nou govern Prodi tindrà el suport de fins a dotze formacions polítiques -des de l'esquerra dura als democristians d'esquerra-, moltes més que les que fins ara han sustentat el govern català. Però bé, el fet és que es visualitzarà la imatge d'un trident al capdavant del govern italià, molt en la línia del trident del tripartit inicial de Maragall, Carod i Saura.
"En fi", com diria Maragall. L'any 96, la idea de sumar les esquerres a Catalunya, allò de "fer una Olivera", va prendre el nom de l'experiment que llavors va començar a governar Itàlia. Aquell executiu, que va tenir tres primers ministres, va caure perquè Refundació Comunista, el partit més esquerranós que li donava suport el 2001 li va deixar de donar per ser massa tous. Ara han passat cinc anys i les esquerres italianes, sota la fórmula de "La Unione", es tornen a coaligar per governar juntes. Go tornen a intentar. Caldrà veure que passa a la sempre enigmàtica Itàlia per intentar endevinar el futur -és a dir, si hi pot haver un nou tripartit- a casa nostra.
"En fi", com diria Maragall. L'any 96, la idea de sumar les esquerres a Catalunya, allò de "fer una Olivera", va prendre el nom de l'experiment que llavors va començar a governar Itàlia. Aquell executiu, que va tenir tres primers ministres, va caure perquè Refundació Comunista, el partit més esquerranós que li donava suport el 2001 li va deixar de donar per ser massa tous. Ara han passat cinc anys i les esquerres italianes, sota la fórmula de "La Unione", es tornen a coaligar per governar juntes. Go tornen a intentar. Caldrà veure que passa a la sempre enigmàtica Itàlia per intentar endevinar el futur -és a dir, si hi pot haver un nou tripartit- a casa nostra.
Comentaris
de tota manera, m'apunto a la idea de la fundació d'un gran partit que els aglutini. Què vols que et digui, trobo que anirien millor...