Guerra al Líban

Ara que venen festes i tothom se'n va de vacances i contravenint aquella teoria que diu que a l'estiu no hi ha mai guerres ni cops d'estats resulta que ens ha aparegut a les pantalles i a les primeres planes dels diaris un nou conflicte bèl·lic, una nova guerra. Amb morts i refugiats i totes les conseqüències habituals d'aquest tipus d'enfrontaments. Primer ens costa de creure imaginar que, en qualsevol lloc del món, algú hagi tingut l'estúpida pensada de segrestar un soldat i que després algú altre hagi respost aquesta acció amb el llançament d'uns coets contra la població del veí. I fins i tot que hi torni a haver persones que perdin la vida de forma absurda. Però amb el pas dels dies -cada cop amb menys, desenganyem-nos- ens acostumem a aquestes imatges i pràcticament ens resignem a esperar que tot acabi quan més aviat millor. Segur que nosaltres no podem parar cap guerra -desenganyem-nos també- però si que podem fer l'esforç d'assabentar-nos de perquè passen les coses i no pensar que tot plegat és un joc inintel·ligible per a nosaltres. Com deia l'escriptor Vicenç Villatoro en una tertúlia a Catalunya Ràdio, aquesta és una guerra "inventada des d'un despatx de Teheran", en referència al suport que dóna el règim de Teheran a la guerrilla Hezbolà. Tampoc és qüestió de demonitzar i assenyalar bons i dolents però si saber per què les coses són com són, ja que mai són perquè si. No podem aturar el que passa davant nostre, cert, però almenys que sapiguem què és el que passa realment. Informar-se correctament és un deure indispensable. I amb els mitjans que tenim a la mà podem fer-ho i bé.

* article que sortirà a la propera edició de Foc Nou.