L'últim

Demà dimecres a les 9 del matí, a l'Aula 11 o 12 de la Facultat d'Econòmiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, seuré en un pupitre amb un full a davant amb la intenció d'examinar-me per darrera vegada d'una assignatura de la carrera de Periodisme. Seran, el professor ho ha anunciat, sis preguntes basades en les dels exercicis que hi ha penjats en el campus virtual de l'assignatura. Un campus virtual -veus!- que quan vaig començar aquesta carrera, el setembre de 1999, diria que tot just s'estava començant a posar en marxa, de forma incipient. Avui en dia, gràcies a aquest campus, és possible fer depén de quines assignatures exclusivament via Internet. Només cal, com demà, anar a l'examen presencial. I intentar aprovar-lo, evidentment.

No sé què passarà, demà a les 9. L'assignatura és Història Contemporània i la veritat és que, si alguna matèria m'interessa acadèmicament parlant, és aquesta. El que si que sé és què passarà si supero l'examen: deixaré enrera set llargs anys de la meva vida en els quals he disfrutat molt però que per exemple no han servit per fer una carrera com Déu mana. L'hauré feta, malgrat hagi passat tant de temps, depressa i corrents (només cal veure com he preparat aquest darrer examen: he anat a casa els meus pares i ens posat colze a colze amb ell, que és professor d'història, a respondre les possibles preguntes. A grans problemes, grans solucions). Sé una altra cosa que passarà si aprovo: remerciaré a moltes persones tota la seva ajuda acadèmica durant aquest temps. Des d'en Ramon Radó a qui dec haver aprovat assignatures senceres, a la companyia d'altres persones silencioses que han aguantat el meu humor durant els dies previs als exàmens, a en Quico Castanyer i la gent de Capgròs per haver-me obligat a anar estudiar mentre ells em solucionaven els marrons que deixava pendents, a en Xandri Calsapeu per les estones compartides intentant estudiar a la Pompeu Fabra, a la Maria José Recoder per ajudar-me a orientar en el microcosmos de la Facultat, a la meva família, als amics en general... I sé també una tercera cosa, com em deia algú a Londres diumenge al vespre quan li explicava això: muntarem una farra... de collons.

Comentaris

Nadia ha dit…
Molta sort!!!!
Oriol ha dit…
Amunt!
Xesco ha dit…
estic segur que a hores d'ara ja seràs periodista. Molta sort
Miguel ha dit…
Quan fem un sopar-festa per celebrar-ho???
Doommaster ha dit…
Que tinguis molta sort!! Això és un dels moments més importants de ta vida!
Joan Safont ha dit…
En la mateixa situació.
Alea jacta est!
Cesc Amat ha dit…
Felicitats Joans doncs! Ens espera la festa per celebrar-ho... Apa,
Eulàlia ha dit…
Joan:
Anims, "que tu vales mucho". I ..... Quan hauran passat més de trenta anys d'aquets mal de ventres te'n faràs un fart de riure.
Jo que no sòc gens noctàmbula m'apunto a remullar-ho.
Maria Carme Maltas ha dit…
Ara, que ja sabem que has aprovat MOLTES FELICITATS! Apa divendres podreu celebrar un munt de coses. Potser si que serà festa gran a Mataró.

Entrades populars