Josep Thió: elegància i dignitat

Josep Thió tocant "Seguirem somiant", dedicada a Ninyin Cardona, a Figueres, dissabte al vespre, a la plaça de l'Ajuntament.

No és que pugéssim fins a Figueres només per sentir Josep Thió, ja que el cap de setmana seguia el seu recorregut per Perpinyà el diumenge al matí a repassar una nova edició del Visa pour l'Image, l'imprescindible festival de fotoperiodisme. Però si que era un dels motius del viatge. Tenia ganes de comprovar com se sentia Josep Thió en un indret -els escenaris- que va trepitjar durant molts anys seguit sense problemes -per bé que amb altibaixos- i que en el darrer lustre se li ha resistit d'una forma que diu molt poc de la capacitat d'aquest país d'estimar els seus bons músics.

Doncs Josep Thió va ser el que esperava. Un músic obsessionat per l'elegància a l'hora d'actuar, per l'ús de molt pocs recursos -a penes un aparell de bases pregravades que va usar en dos cançons- i per la dignitat a l'hora de presentar el seu repertori. Un músic que no pot evitar acabar cantant L'Empordà al final de concert però que s'atreveix a tocar sol, en una tarda de dissabte davant dues-centes persones, amb pocs comentaris entre cançó i cançó i amb el gest d'aquell que fa allò que li ve de gust, no allò que li pot reportar l'èxit immediat. Segurament per tot això i molt més Thió no ha triomfat -de moment- en el mercat de la música en català.

Al vespre, la casualitat va fer que ja a casa veiés pel televisor una actuació de Sopa de Cabra de l'any 91, gravada en una sala de Barcelona quan els gironins estaven a la cresta de l'onada, just en el moment en què començaven a ser tractats de traidors per part d'alguns energúmens perquè volien enregistrar un disc en castellà. Quina època, oi, Xavi Amat?! Thió lluïa unes grenyes llarguíssimes, quan competia amb la banda radical de Sopa -Ninyin Cardona i Cuco Lisísic- per veure qui era més rockero. Thió, però, no va enganyar mai ningú. Era -i és- l'home sensible, culte, profund, que viu la música com un mitjà per comunicar-se i no com un fi en si mateix. Felicitats, Josep.