La Mostra bufa 30 espelmes

La Mostra de Cinema la vaig descobrir entre el pas de l'adolescència a la joventut, per entendre'ns. Avui, que s'inaugura la trentena edició, som pràcticament a finals de novembre, però en aquests temps -ara fa uns deu anys- que vaig començar a assistir-hi recordo que es feia tot just iniciat el curs. Era una bona manera, de fet, d'iniciar el curs: "Ostres, sant tornem-hi!". "Si, però ara comença la Mostra"... Era una manera de mantenir la sensació de marxar de casa, de Mataró, pròpia de l'estiu, mitjançant les pel·lícules que ens acostaven a altres realitats i llengües. Tot això després, sortosament, ha cristal·litzat i avui en dia no ens és estrany veure pel·lícules tipus "Mostra" durant l'any al mateix Teatre Monumental. És un dels fruits d'aquest certamen que tanta feina dóna als seus promotors cada any, un servei que no sé si ningú els agraeix suficientment. Jo, des d'aquí, ho faig. Gràcies per tot el que hem pogut veure durant aquests trenta anys! Ens veiem aquest vespre.

· Llegiu la crítica de La clase, el film d'aquest vespre, al bloc de Judith Vives.