25 primaveres

Imatge de la coral en un concert d'homenatge als Pastorets de Mataró. Font: capgros.com.

Primavera per la Pau celebra aquest 2008 els seus 25 anys de vida. A Mataró, la ciutat que va veure néixer aquest fenomen fa un quart de segle, tothom sap que Primavera no és una formació musical, malgrat que vist des de fora tot sembla indicar-ho a primer cop d'ull. Es tracta d'un conjunt de persones, d'edat mitjana -40 a 60 anys-, que durant 25 primaveres -mai més ben trobat- ha fet servir la música, el cant, com un instrument al servei de valors tan profunds com la justícia, la solidaritat i la pau. Formalment, doncs, és una coral, però en realitat allò important d'aquesta experiència no és el com sinó el què. De fet, els seus promotors demanen que s'obviï la paraula coral quan se'ls cita per posar èmfasi en el nom del grup i en els valors que el sustenten. Uns valors formulats d'una forma tan etèria -també cal dir-ho- que ha estat relativament senzill ajuntar sota el mateix paraigua persones d'ideologies i filosofies molt diverses, unes persones que difícilment haurien coincidit en un altre indret. Aquest és un dels principals mèrits de Primavera per la Pau, més tenint en compte que l'origen d'aquesta història, el 1983, va ser marcadament ideològic -es reivindicava el govern socialista de Salvador Allende enderrocat deu anys enrera a Xile per Pinochet- o que el nom de Primavera per la Pau surt d'una campanya en contra de la voluntat del govern espanyol de ratificar la permanència d'Espanya a l'OTAN.

Capacitat de sumar gent d’orígens diversos a banda, el cert es que durant aquests 25 anys, Primavera per la Pau ha esdevingut la banda sonora d'una part de la generació del 68 que, un cop acabada la lluita antifranquista, necessitava nous motius per seguir donant sentit al seu relat utòpic, resistencialista, una mica naïf i sobretot antiinstitucional, enfrontat amb els companys reformistes de l'esquerra oficial. És un relat que ha donat sentit a molta gent durant 25 anys i que ha connectat perfectament amb un corrent social determinat de la ciutat, cosa tampoc no massa habitual. I que a vegades ha servit també agermanat Església i esquerra, dos conceptes que alguns encara veuen antitètics.

La coral, però, té dificultats per renovar-se i incorporar jovent, en aquests moments. Caldria preguntar-se en quina mesura aquesta dificultat de renovació es deu a què el relat al qual fèiem referència -poc connectat amb la realitat quotidiana actual, per dir-ho d'alguna manera- segueix sent vàlid per a les noves generacions. Si cantar genèricament contra les injustícies serveix per a començar a resoldre-les, per resumir-ho. Encara que fos que no, Genis Mayola, Àngel Puig i tota la resta poden treure pit i congratular-se d'haver impulsat una aventura realment singular durant 25 anys, que no és poca cosa pels temps que corren.

Comentaris

Entrades populars