dimecres, de juny 10, 2015

'En el cap de...' Lula da Silva*

Quan jo era petit, allà on vaig néixer –Pernambuco, una de les regions més seques i pobres de Brasil– vaig passar gana. Fam, de fet, que és alguna cosa més greu. Especialment en els moments en què hi havia sequera, que també hi van ser, perquè els meus pares eren pagesos, humils però analfabets, que cultivaven fesols i blat de moro. I si no plovia, la collita anava malament. Així de clar. I a més a més, a casa érem set germans, comptant-me a mi. I no n’hi havia per tothom. Així de senzill. fins als set anys no vaig saber què era un tros de pa! Us ho imagineu?
La meva, però, no era una experiència estranya en el meu entorn ni en el conjunt del nostre país. Era habitual. La diferència és que, per diverses coses que no venen ara a tomb, jo vaig poder  sortir d’aquell ambient de misèria material, per bé que de gran dignitat humana, on havia nascut.
Devia, doncs, al meu país, aconseguir que tantes persones com fos possible aconseguissin sortir de l’espiral de la misèria. I per tant, quan vaig accedir a la presidència del Brasil de seguida, vaig tenir clar que el primer compromís havia de ser eradicar la fam del país. I vaig dir allò de què el meu mandat es consideraria exitós si aconseguia que els brasilers poguessin fer almenys tres àpats al dia: esmorzar, dinar i sopar. I ho vam aconseguir. Vam rescatar 28 milions de persones de la pobresa extrema. Que es diu aviat.  

Com vaig dir aquell dia, “lluitar contra la fam no és només omplir la panxa de la gent, sinó oferir-li la nutrició suficient per poder desenvolupar-se sanament”. Ara, la revolució continua. 

* Article publicat a la revista Valors del mes de juny de 2015. 

1 comentari:

manuel ha dit...

Hola, Joan. ¿qué harías con el actual centro emisor de la DAB+ en Collserola? DAB+ significa Digital Audio Broadcasting Plus, la radio digital terrestre y gratuita. Mi opinión sobre la DAB+ es que yo sería partidario de que en Catalunya y España hubiese más centros emisores de la DAB+ para poder escuchar por dicha tecnología los canales radiofónicos públicos, privados y mixtos, musicales y hablados, locales, comunitarios, municipales, comarcales, provinciales, regionales y nacionales, en catalán, castellano, aranés, las otras lenguas españolas distintas al castellano, sin y con las desconexiones territoriales.