dimecres, de juny 03, 2015

Una cosa queda clara: no hi haurà tripartit d'esquerres*


Francesc Teixidó, Joan Antoni Baron i Jaume Graupera en una imatge d'arxiu. Foto: tendadecampanya.blogspot.com

L'escenari segueix obert. Quan queden vuit dies per l'elecció del nou alcalde de la ciutat, no hi ha cap acord definitiu ni s'entreveu amb claredat quina serà la fórmula preferida pel que a priori ha de ser el nou alcalde de Mataró, el socialista David Bote, de cara a tirar endavant la governació de la ciutat els propers quatre anys. El teatre d'operacions, però, està més desbrossat: amb tota seguretat la ciutat no serà governada de nou pel tripartit d'esquerres que va estar al capdavant de Mataró entre 2003 i 2011 amb PSC, ICV-EUiA i ERC. Esquerra i Iniciativa -que se'n va a l'oposició- han descartat la repetició d'aquesta fórmula, que tampoc sumava, i per tant la hipòtesi d'un govern a tres de PSC, CiU i ERC -el republicà Francesc Teixidó ha anat deixant clar que és la seva aposta cada vegada de forma més clara- pren força.

Però els socialistes, que porten des de l'endemà del 24-M reunint-se amb entitats i grups veïnals per ensumar territori abans de prendre cap decisió, semblen no tenir pressa i no volen donar encara el braç a tòrcer. Asseguren, fins i tot, que David Bote podria ser escollit amb sis vots el proper 13 de juny, encara que això el situaria en una posició d'extrema debilitat inicial. I que el període per formar govern es pot allargar dos mesos i mig, fins pràcticament després de vacances, a la represa del curs polític. Admeten, això sí, l'evidència de què deu dies després de les eleccions ens trobem més a prop d'un acord entre CiU i PSC després de la negativa d'ICV-EUiA i ERC a repetir el tripartit d'esquerres i constaten que la primera reunió entre Bote i Joaquim Fernàndez divendres de la setmana passada va ser "molt cordial i constructiva". Però no acaben d'obrir la porta de bat a bat.

Aquesta actitud està fent pujar la mosca al a Convergència i Unió i especialment al seu cap de llista, però també ha començat a irritar Esquerra, que aquest dimarts arrufava el nas després de constatar que no hi havia forma d'avançar en l'acord amb el PSC i, en canvi, exhibia sintonia amb la CUP o voleMataro. Una manera d'apressar els socialistes a moure's i deixar de banda les postures oficialistes que entenen que els atenallen. Fins i tot insinuaven que podien garantir la governabilitat de la ciutat des de l'oposició.

Tot indica que, amb la gesticulació d'un pacte d'esquerres superat per les circumstàncies, el PSC de Mataró ha intentat sobretot guanyar temps per preparar la militància per a un pacte que li serà de díficil digestió i obligarà David Bote per primera vegada a posar els punts sobre les is -fins i tot algun regidor seu és taxativament contrari a un acord d'aquestes característiques, sigui amb CiU, amb ERC o amb els dos a la vegada-. Així mateix, durant aquests dies també hi ha hagut temps perquè voleMataró, que alguns veien com un possible soci de govern per conformar un executiu de 9 regidors, s'allunyés públicament d'aquest escenari.

El temps, però, s'acaba, i després d'uns dies en què els socialistes han volgut evidenciar una i altra vegada qui havia guanyat les eleccions -en una arriscada maniobra de pòquer van arribar a demanar el cap de Joaquim Fernàndez, petició que va ser denegada- a principis de la setmana que ve s'aclarirà sota quina fórmula la ciutat serà governada aquests quatre anys: el nou tripartit dels partits centrals o un executiu amb minoria PSC-ERC o fins i tot PSC-CiU, que tot podria ser. La resposta, en tot cas, es troba inscrita en el perímetre que marquen aquestes tres formacions polítiques.

* Article publicat a LaRiera48 el 4 de juny de 2015.