La Festa al Cel: Mora, Bote, Tomás Olivo i el 27S*

La segona edició de la Festa al Cel ha estat un èxit de públic. Tot i no arribar-se als 150.000 espectadors previstos, les 115.000 persones que es van acostar a les platges de Mataró aquest passat cap de setmana són un aval suficient per a donar continuïtat a aquesta proposta que –agradi o no- col·loca Mataró en el mapa dels mitjans de comunicació.

Aquesta iniciativa del govern Mora, doncs, quedarà instaurada amb tota probabilitat en el calendari festiu de la ciutat, per molt que el gruix del públic mobilitzat d’esquerres i una part del centre de la ciutat (el que algun cop en dic el PMC, el Partit del Mataró Centre) remugui i es posi les mans al cap.

Precisament per l’alcalde Mora, l’arribada de la Festa al Cel va ser una forma de vendre ciutat que mai s’havia produït a Mataró -un esdeveniment de gran format- però sobretot una manera de connectar amb un públic absolutament allunyat dels seus postulats: famílies joves provinents dels barris de la ciutat, majoritàriament castellanoparlants. Ara, l’alcalde Bote -que inicialment tenia la intenció de posar un interrogant a aquesta Festa al Cel precisament per haver nascut sota l’empara del govern de CiU- es pot trobar que aquesta celebració és precisament una excel·lent manera de mantenir la connexió amb un gruix important dels que el van votar el 24M (o de reconquerir-los, si és que s’han fugat a altres opcions). “Prefereixo gastar els diners en una estratègia sostinguda, no un regal de reis”, va arribar a dir Bote en campanya, fa encara poques setmanes.

Hi ha un altre fet que no hauria de passar en absolut desapercebut: el promotor de Mataró Parc Tomás Olivo, amb bones relacions amb l’anterior alcalde Manuel Mas i que les està també teixint amb l’alcalde Bote, ha decidit enguany reforçar clarament l’esdeveniment i en una aposta molt forta destina ni més ni menys que 100.000 euros al patrocini de la festa. Una manera de deixar clar quin és el centre comercial de referència de la ciutat (potser davant d’un hipotètic moviment en l’arribada d’El Corte Inglés, actualment paralitzada?) i també d’explicitar -parlem d’un empresari andalús amb inversions a tot l’estat- el seu suport a un jove alcalde socialista que de cap de les maneres flirteja amb el sobiranisme. Podria ser un bon mecanisme de subjecció per a Bote, que falta que li farà.

Des d’un punt de vista simbòlic, a més, no és cap estupidesa pensar que la coincidència de la celebració de la Festa al Cel -de fet havia de fer-se el dia 27, inicialment- amb la campanya electoral, pot haver estat una imatge interessant per a David Bote. Sense cap mena de rubor, per la costa de la ciutat, volant aeroplans de l’exèrcit espanyol, les grans atraccions d’aquesta edició. Un exèrcit democràtic passejant-se pel cel d’una de les ciutats mitjanes catalanes sense que ningú pensi res fora de lloc. Avions que van acabar dibuixant en el cel tan la bandera espanyola com la catalana amb absoluta normalitat: un bon marc mental pel flamant alcalde socialista de la ciutat, en una activitat curiosament promoguda pels seus socis de govern independentistes.

* Article publicat a LaRiera48.