dimarts, de setembre 15, 2015

Consulta sobre l’AMI: 200.000 euros, defectes de forma i un embolic sensacional*

Uns 200.000 euros. Això és el que podria costar, de tirar-se endavant, la consulta a Mataró per decidir si la ciutat se suma a l’Associació de Municipis per la Independència, AMI, tal com es va aprovar al ple del mes de setembre, segons ha pogut saber LaRiera48. Una xifra que esgarrifa al PSC local i que és molt difícil de defensar també per part de CiU (pràcticament es podria cobrir de gespa artificial mig camp de futbol, amb aquests diners).

Però no hi ha només això. Resulta que la proposta de resolució que la CUP va presentar en solitari i que va ser aprovada per la majoria del darrer ple a l’Ajuntament és nul·la per un defecte de forma: havia de tenir un terç dels regidors a favor i plantejar-s’hi la pregunta que es faria a la ciutadania. Sinó, el secretari de l’Ajuntament considera que no és vàlida. No ho va advertir el dia del ple però ho ha comunicat amb posterioritat a l’alcalde i el govern, segons han confirmat fonts municipals.

I encara una tercera qüestió: Catalunya té dues lleis de consultes aprovada, la que es coneix popularment com “la del tripartit” (4/2010) i l’aprovada molt més recentment –llei 10/2014- ja durant el segon mandat de CiU. Aquesta darrera llei és la que va ser suspesa cautelarment pel Tribunal Constitucional i de la qual el mes de febrer aquest organisme va declarar nuls algunes articles que, a la pràctica, impedeixen fer una consulta a tota la ciutadania –només es pot fer sectorialment-. Per tant, per tirar endavant la consulta a Mataró caldria emparar-se en la llei del 2010, que requeria l’autorització de l’estat excepte en temàtiques que no siguin de la seva competència –aquesta, sempre segons el secretari, sí que ho requeriria-. Conclusió: la consulta, legalment, només es pot fer si el govern Rajoy ho avalés. No cal que apuntem com acabaria la cosa amb una exactitud del cent per cent, oi?

Embolica que fa fort, doncs. La inexperiència –lògica- del consistori local –tan govern com oposició- a l’hora de plantejar aquest tipus d’iniciatives polítiques farà que la proposta aprovada per la CUP s’hagi de tornar a presentar en el proper ple del mes d’octubre. I fer-ho per part de totes les forces independentistes, clar, i amb una “pregunta acordada” (els sona, això?). Amb dos inconvenients: els mencionats 200.000 euros –difícils de justificar fins i tot per l’oposició- i la pràctica seguretat que el referèndum a l’hora de la veritat no es podrà fer legalment. Un procés mimètic al que ha viscut Catalunya, vaja, en els darrers anys. 

Tot apunta, per tant, a què els propers dies podríem assistir a una maniobra suprema de  gesticulació en la política mataronina: els tres partits independentistes hauran de tornar a portar la proposta al ple tot i saber que la consulta no es podrà fer, el PSC farà veure que està disposat a tirar endavant la consulta perquè no sigui dit que no compleix les resolucions del ple però al capdavall, si la petició arriba on hauria d’arribar, serà denegada. El joc dels disbarats. Això, a més, ja fora de la campanya del 27-S, quan la decisió sobre el futur del país ja s’haurà pres a les urnes i per tant ja no tindrà cap sentit preguntar-se per si Mataró ha de formar part de l’AMI o no, com ja advertia Jordi Fernàndez a les pàgines de El Tot Mataró fa un parell de setmanes.


 * Article publicat a LaRiera48, la web d'anàlisi local que tenim amb Ramon Radó i Toni Rodon.