'En el cap de...' Ada Colau*


Ho admeto. Ara que només queda un any per arribar a les eleccions, ho reconec: és molt més difícil del que pensava, això de governar una ciutat com Barcelona. I molt més complex del que m’esperava, molt més limitat. Però de la mateixa manera que dic això, o potser precisament perquè he vist com de difícil n’és canviar les coses, també afirmo amb contundència que val molt la pena intentant canviar la realitat des del món municipal. I fer-ho des de la visió d’una dona, a partir de la qual, crec, he intentat fer altres coses i fer d’una altra manera algunes coses que ja es feien. Les superilles, la pacificació d’un seguit d’illes de cases de la ciutat, per exemple, és una idea que va costar molt i molt i en canvi és quelcom que al final s’imposarà. Acabem de posar en marxa la segona, al barri de Sant Antoni, i estem segurs que anirà molt bé. Els ulls de dona, de fet, són els ulls també dels més desprotegits: no només les dones sinó també la gent més gran, els nostres fills, els menys poderosos, en definitiva. He intentant governar amb aquesta mirada. En aquest sentit, estic satisfeta, tot i que també hi ha una gran part d’insatisfacció per no haver arribar tant enllà com havíem imaginat des d’un bon principi. Però vaja, ara ja sabem el pa que s’hi dona. Com a dona i com a ciutadana, seguiré batallant intensament per seguir transformant la Barcelona ciutat i tota la seva àrea metropolitana, la Gran Barcelona. Convençuda que és des de les ciutats, des dels ens locals, que podem començar el canvi a nivell global que la realitat ens reclama. 

* Article publicat a la revista Valors de juny de 2018.



Comentaris

Publicacions populars