El dinar
El post del dinar, com vam prometre tots... Tots els que érem al sopar de divendres al migdia al Raïm, on jo vaig dinar -a diferència d'altres- amb molt de gust, fins i tot als postres.
Per parlar del dinar, però, he de contextualitzar-lo enmig del dia. Un dia que va començar aviadíssim -abans de les vuit em sembla- i va acabar bastant tard a casa. Per què tan aviat? Doncs perquè tocava anar a recollir la comanda de Vegetalia de la cooperativa de consum L'Estrella, de la qual formem part amb l'A.F. Després de fer la feina vam esmorzar molt bé -no pot ser d'altra manera!- a Ca l'Uñó. Després, jam session, que n'hi diem nosaltres, amb F.A. i X.A. a casa d'aquest darrer. Jo i en X.A. a la guitarra, en F.A. al piano i entre els tres versions de Els Pets, Sopa, Llach... feia dies que no tocàvem i es notava però al final vam acabar posant una mica de gràcia a la l'asuntu i vam repassar vells èxits propis...
Total, que arribo al Raïm pràcticament mitja hora abans amb la guitarra a l'esquena i amb la port de que al restaurant em confonguin amb un pobre que toca pel carrer. Aprofito per reservar taula i retrobar un dels xavals de la meva classe al GEM, que era un pinta i ara fa de cambrer i sembla "rehabilitat". Quina gràcia. De mica en mica van arribant els convocats i fem rotllana fora del restaurant...
I ja som al dinar... Primer decidir on se seu, després demanar, un regidor que entra i se'n va, participar de tres converses a l'hora, en radó i en safont que aguanten estoicament sense parlar de política -com dient "no, si a mi tampoc m'interessa tant, eh?"-, el vi que puja, rialles amunt i avall, en Bassas que va al tanatori, més conyes, en Bassas que torna del tanatori, el restaurant que es va quedant mut i nosaltres, que anem repassant tot el món blogaire. "Això és un post", diu una. "Jo per escriure una frase estic tres hores". "Safont, a veure si penges una foto de la Llansana amb pilotes" diu el murri. I per sobre de tot trencar el tòpic: els usuaris de blog no només són virtuals, també es troben i fan festa del fet de compartir aquesta afició.
Per molts anys.
P.D.: Llàstima que no em vaig quedar al cafè post-dinar... pululàvem per "la caverna", brutalment plena de gent, ànima de trobar una peça de roba que el fes una mica més feliç... uf....
Per parlar del dinar, però, he de contextualitzar-lo enmig del dia. Un dia que va començar aviadíssim -abans de les vuit em sembla- i va acabar bastant tard a casa. Per què tan aviat? Doncs perquè tocava anar a recollir la comanda de Vegetalia de la cooperativa de consum L'Estrella, de la qual formem part amb l'A.F. Després de fer la feina vam esmorzar molt bé -no pot ser d'altra manera!- a Ca l'Uñó. Després, jam session, que n'hi diem nosaltres, amb F.A. i X.A. a casa d'aquest darrer. Jo i en X.A. a la guitarra, en F.A. al piano i entre els tres versions de Els Pets, Sopa, Llach... feia dies que no tocàvem i es notava però al final vam acabar posant una mica de gràcia a la l'asuntu i vam repassar vells èxits propis...
Total, que arribo al Raïm pràcticament mitja hora abans amb la guitarra a l'esquena i amb la port de que al restaurant em confonguin amb un pobre que toca pel carrer. Aprofito per reservar taula i retrobar un dels xavals de la meva classe al GEM, que era un pinta i ara fa de cambrer i sembla "rehabilitat". Quina gràcia. De mica en mica van arribant els convocats i fem rotllana fora del restaurant...
I ja som al dinar... Primer decidir on se seu, després demanar, un regidor que entra i se'n va, participar de tres converses a l'hora, en radó i en safont que aguanten estoicament sense parlar de política -com dient "no, si a mi tampoc m'interessa tant, eh?"-, el vi que puja, rialles amunt i avall, en Bassas que va al tanatori, més conyes, en Bassas que torna del tanatori, el restaurant que es va quedant mut i nosaltres, que anem repassant tot el món blogaire. "Això és un post", diu una. "Jo per escriure una frase estic tres hores". "Safont, a veure si penges una foto de la Llansana amb pilotes" diu el murri. I per sobre de tot trencar el tòpic: els usuaris de blog no només són virtuals, també es troben i fan festa del fet de compartir aquesta afició.
Per molts anys.
P.D.: Llàstima que no em vaig quedar al cafè post-dinar... pululàvem per "la caverna", brutalment plena de gent, ànima de trobar una peça de roba que el fes una mica més feliç... uf....
Comentaris