Col·laboració a Foc Nou de febrer
Aquest és el retrat que he escrit per a la revista Foc Nou de la Mirenchu Gamboa, una dona impressionant que vaig conèixer divendres passat al barri del Carmel de Barcelona. Van ser tres hores allunyat de la civilització mataronina que, un cop més, em van servir de molt. Una nova invitació a l'esperança.
L’alegria de l’Església
Així l’anomenava el cardenal Jubany i passejant-te una estona amb ella pel barri del Carmel de Barcelona, on viu des de fa 21 anys, te n’adones que no era perquè sí. Els rostres de les mares que la saluden amb llàgrimes als ulls delaten una intensa relació amb moltes de les famílies del barri, una relació sorgida per l’addicció a les drogues de molts fills dels immigrants que el van poblar els anys cinquanta i seixanta. “Ho he après tot, aquí”, assegura. La Mirenchu Gamboa es coneix el barri, de 60.000 habitants, com si es mogués per casa seva. I això que va néixer lluny d’aquí, a Zumárraga (Guipúzcoa). Quan tenia divuit anys, però, el seu pare la va fer venir a Barcelona perquè temia que la seva energia acabés canalitzant-se a ETA.
El primer contacte amb el barri, ple de barraques, la va impressionar. Es va començar a moure per la parròquia i va ser en un descampat situat al cantó mateix del temple –a la foto- on va prendre contacte amb el món de la droga, ja que els joves del barri aprofitaven per punxar-s’hi des de finals dels setanta. Ella s’hi va volcar: oficialment feia d’educadora social, però la resta del temps ja la dedicava a aquests joves. Ho feia apassionadament, sense adonar-se dels riscos que corria quan acollia quaranta drogaadictes en un pis. “Sóc passional i radical amb tot”, admet. La força necessària per desplegar tota aquesta activitat havia nascut també lluny de casa, a Taizé, on va passar una setmana abans de fer divuit anys: “En aquella època havia deixat d’anar a missa però de seguida l’espiritualitat de Taizé em va entusiasmar; va ser com una guspira a la meva vida”, recorda.
Actualment la Mirenchu es dedica a impartir sessions preventives de drogodependència per les escoles. Està horroritzada perquè cada cop l’edat en què els nens s’inicien en aquest món va baixant. “Ara comencen a provar el tabac als onze anys. És responsabilitat de tots prendre postures molt fortes”, alerta la Mirenchu. Per ella, els joves prenen drogues per omplir el buit existencial que té cada persona: “És una crossa on es recolzen molts joves per evadir-se, per tapar la seva insatisfacció”.
Lluitant a favor de la vida en el camp de la droga, la Mirenchu ha trobat una manera de donar sentit a la seva: “El Ressuscitat, com a mi m’agrada anomenar-lo, s’ha manifestat en mi a través d’aquesta problemàtica social”, conclou.
L’alegria de l’Església
Així l’anomenava el cardenal Jubany i passejant-te una estona amb ella pel barri del Carmel de Barcelona, on viu des de fa 21 anys, te n’adones que no era perquè sí. Els rostres de les mares que la saluden amb llàgrimes als ulls delaten una intensa relació amb moltes de les famílies del barri, una relació sorgida per l’addicció a les drogues de molts fills dels immigrants que el van poblar els anys cinquanta i seixanta. “Ho he après tot, aquí”, assegura. La Mirenchu Gamboa es coneix el barri, de 60.000 habitants, com si es mogués per casa seva. I això que va néixer lluny d’aquí, a Zumárraga (Guipúzcoa). Quan tenia divuit anys, però, el seu pare la va fer venir a Barcelona perquè temia que la seva energia acabés canalitzant-se a ETA.
El primer contacte amb el barri, ple de barraques, la va impressionar. Es va començar a moure per la parròquia i va ser en un descampat situat al cantó mateix del temple –a la foto- on va prendre contacte amb el món de la droga, ja que els joves del barri aprofitaven per punxar-s’hi des de finals dels setanta. Ella s’hi va volcar: oficialment feia d’educadora social, però la resta del temps ja la dedicava a aquests joves. Ho feia apassionadament, sense adonar-se dels riscos que corria quan acollia quaranta drogaadictes en un pis. “Sóc passional i radical amb tot”, admet. La força necessària per desplegar tota aquesta activitat havia nascut també lluny de casa, a Taizé, on va passar una setmana abans de fer divuit anys: “En aquella època havia deixat d’anar a missa però de seguida l’espiritualitat de Taizé em va entusiasmar; va ser com una guspira a la meva vida”, recorda.
Actualment la Mirenchu es dedica a impartir sessions preventives de drogodependència per les escoles. Està horroritzada perquè cada cop l’edat en què els nens s’inicien en aquest món va baixant. “Ara comencen a provar el tabac als onze anys. És responsabilitat de tots prendre postures molt fortes”, alerta la Mirenchu. Per ella, els joves prenen drogues per omplir el buit existencial que té cada persona: “És una crossa on es recolzen molts joves per evadir-se, per tapar la seva insatisfacció”.
Lluitant a favor de la vida en el camp de la droga, la Mirenchu ha trobat una manera de donar sentit a la seva: “El Ressuscitat, com a mi m’agrada anomenar-lo, s’ha manifestat en mi a través d’aquesta problemàtica social”, conclou.
Comentaris