Zaaaaaaaaaaaasssssss.... ja han passat!
Mira que són ràpids i silenciosos els Reis Mags perquè amb l'hora que vaig anar a dormir i l'hora que m'he llevat... han tingut temps d'inundar el sofà de casa amb uns quants obsequis, alguns dels quals encara no repartits! Em sembla que no m'havia llevat mai tan aviat, un dia de Reis; és el típic dia que m'acabava llevant just abans de dinar per destapar els regals després dels insistents crits de pares i família...
Ahir, la Cavalcada. La veritat és que cada cop m'ho passo més bé anant a aquestes coses... ahir per exemple, em vaig emocionar veient l'oca gegant, que és la meva carrossa preferida de Reis... Per cert que ahir també es va demostrar que ni els reis són infalibles i el rei Ros de Mataró va haver de ser atès després de tenir una baixada de sucre...
Confesso també (avui estic de confessions) que m'ho passo bé també amb tots el ritual dels regals... No només per rebre'n sinó també per donar-ne, i no és cap tonteria. A vegades voldries dir coses a algú que de viva veu no saps com fer i sovint un regal és la millor manera d'expressar-ho. A més, tot el procés és com un petit part: primer pensar a qui vols regalar alguna cosa, després rumiar què pot satisfer íntimament a cadascú, finalment anar-ho a comprar (llavors és quan resulta que no tenen allò que havies estat pensant durant deu dies...) i trobar-te mitja ciutat que intenta satisfer l'altra part... A veure si no és bonic veure com la gent intenta fer i ser feliç?
Parlant de ciutat i enllaçant amb la Cavalcada... M'encanta, a part d'embaladir-me amb l'espectacle en sí, observar la munió de gent que es dirigeix cap a algun dels indrets per on passa la comitiva... Ahir, sense anar més lluny, anant cap al Decathlon, vaig topar-me amb centenars de pares, avis i nens -que parlaven català, castellà, àrab o mandinga- que anaven cap a la plaça Granollers... Són el nou Mataró, el del futur, ric i plural com a qualsevol ciutat, els CIUTADANS, en majúscula. Els meus conciutadans.
Bons Reis a tots.
Ahir, la Cavalcada. La veritat és que cada cop m'ho passo més bé anant a aquestes coses... ahir per exemple, em vaig emocionar veient l'oca gegant, que és la meva carrossa preferida de Reis... Per cert que ahir també es va demostrar que ni els reis són infalibles i el rei Ros de Mataró va haver de ser atès després de tenir una baixada de sucre...
Confesso també (avui estic de confessions) que m'ho passo bé també amb tots el ritual dels regals... No només per rebre'n sinó també per donar-ne, i no és cap tonteria. A vegades voldries dir coses a algú que de viva veu no saps com fer i sovint un regal és la millor manera d'expressar-ho. A més, tot el procés és com un petit part: primer pensar a qui vols regalar alguna cosa, després rumiar què pot satisfer íntimament a cadascú, finalment anar-ho a comprar (llavors és quan resulta que no tenen allò que havies estat pensant durant deu dies...) i trobar-te mitja ciutat que intenta satisfer l'altra part... A veure si no és bonic veure com la gent intenta fer i ser feliç?
Parlant de ciutat i enllaçant amb la Cavalcada... M'encanta, a part d'embaladir-me amb l'espectacle en sí, observar la munió de gent que es dirigeix cap a algun dels indrets per on passa la comitiva... Ahir, sense anar més lluny, anant cap al Decathlon, vaig topar-me amb centenars de pares, avis i nens -que parlaven català, castellà, àrab o mandinga- que anaven cap a la plaça Granollers... Són el nou Mataró, el del futur, ric i plural com a qualsevol ciutat, els CIUTADANS, en majúscula. Els meus conciutadans.
Bons Reis a tots.
Comentaris