Marxar

Diuen que hi ha un temps per a cada cosa. I alguns, cada cop més -sortosament-, decideixen que finalitzats els estudis hi ha d'haver un temps per a "marxar". Marxar de casa, de la família, dels amics, de l'entorn, de la teva ciutat, del teu país... marxar lluny, quan més lluny millor, marxar a la recerca d'un espai diferent, un espai que et contrasti com a persona, que et serveixi per mirar-te fit a fit i apuntar en la direcció correcta quan reemprenguis el camí de casa... No és anar de vacances, és acostumar-se a una ciutat o a un poble concrets i durant un temps determinat -tres, sis, dotze mesos- establir-s'hi... Conèixer les seves cafeteries, les llibreries, les cases, la gent, els menjars... tota una altra quotidianitat.
Just abans de marxar, però, com a humans que som necessitem "ritualitzar" el comiat amb una festa; una farra d'aquests on corre el menjar i l'alcohol amunt i avall i on vas canviant de conversa cada deu minuts, mentre arriba gent i gent que no saps on s'encabirà... Enmig de la festa, quan ja hi és tothom, l'amfitrió agraeix als presents la seva assistència, s'entendreix i es posa dolç... i ens diu a tots que moltes gràcies. Doncs de res, només faltaria.
Això és el que hem fet avui. Bon viatge.