"És un Irlanda una gran terra"
Així començava la cançó dedicada a presentar Irlanda en la popular sèrie Oh! Europa, de Dagoll Dagom, del qual sóc un gran fan com a obsessiu membre de la comunitat TV3 (això si que és un fenomen a estudiar!). Els que llegiu aquest blog ja sabeu que amb l'A. vam passar el Cap d'Any i tres dies més en aquest petit país que sempre fa gràcia a tothom i que sembla que estigui aquí al cantó.
Té gràcia perquè pocs dies abans de marxar, el periodista Lluís Foix en parlava en una columna a La Vanguardia, tot i que ara he descobert que també té un blog i de fet rescato l'article d'allà. En la columna Foix, que realment sap de tot, venia a dir que Irlanda segons les estadístiques és el país on millor es viu del món. Tal com sona. Que és on hi ha més progrés i més felicitat (ja sé que no paro de fer incisos però també divendres a La Vanguardia parlaven d'això, de medir la Felicitat Nacional Bruta. Interessant, si més no).
Jo de fet havia estat l'any 98 a Irlanda i més o menys ja recordava com era... En aquests sis anys, però, sé que Irlanda ha fet un salt espectacular i ha sigut el país de la Unió Europea que més ha crescut (i això que fins fa poc estaven a la cua de la UE, amb Grècia, Portugal i Espanya) gràcies a la nova economia i als fins ara baixos costos salarials. El que si que es veu pel carrer és una certa modernor, unes ganes d'agradar, un cert despertar... a O'Connell Street, l'avinguda principal, per exemple, han instal·lat davant l'històric edifici de Correus una enorme agulla (com el Fanalet de la Plaça de la Peixateria però multiplicat per cent) realment espectacular. Hi ha més carrers peatonals, han instal·lat un tramvia clavat al Trambaix (com a totes les capitals europees, per cert)... Aquest desenvolupament ha fet també que Irlanda passés de ser un país d'emigrants (com històricament ha estat) a un país d'immigrants... i es veu que ja s'han produït alguns xocs racistes...
Bé, lligant amb el que deia en Foix, el que si que me n'he adonat és que els irlandesos estan bastant obsessionats (en el bon sentit) amb els drets civils i dels consumidors, amb el seu benestar... I d'això se'n deriva, per exemple, que hagin decidit no deixar fumar als bars, cosa que és una absoluta meravella. Ara, els pobres fumadors, fan el cigarret a l'entrada del bar amb un fred horrorós...
Una visita, doncs, ben recomanable.
P.D.: Avui justament a La Vanguardia parlen del nostre tema: els blogs; parlen de "la revolució" dels blogs...
Té gràcia perquè pocs dies abans de marxar, el periodista Lluís Foix en parlava en una columna a La Vanguardia, tot i que ara he descobert que també té un blog i de fet rescato l'article d'allà. En la columna Foix, que realment sap de tot, venia a dir que Irlanda segons les estadístiques és el país on millor es viu del món. Tal com sona. Que és on hi ha més progrés i més felicitat (ja sé que no paro de fer incisos però també divendres a La Vanguardia parlaven d'això, de medir la Felicitat Nacional Bruta. Interessant, si més no).
Jo de fet havia estat l'any 98 a Irlanda i més o menys ja recordava com era... En aquests sis anys, però, sé que Irlanda ha fet un salt espectacular i ha sigut el país de la Unió Europea que més ha crescut (i això que fins fa poc estaven a la cua de la UE, amb Grècia, Portugal i Espanya) gràcies a la nova economia i als fins ara baixos costos salarials. El que si que es veu pel carrer és una certa modernor, unes ganes d'agradar, un cert despertar... a O'Connell Street, l'avinguda principal, per exemple, han instal·lat davant l'històric edifici de Correus una enorme agulla (com el Fanalet de la Plaça de la Peixateria però multiplicat per cent) realment espectacular. Hi ha més carrers peatonals, han instal·lat un tramvia clavat al Trambaix (com a totes les capitals europees, per cert)... Aquest desenvolupament ha fet també que Irlanda passés de ser un país d'emigrants (com històricament ha estat) a un país d'immigrants... i es veu que ja s'han produït alguns xocs racistes...
Bé, lligant amb el que deia en Foix, el que si que me n'he adonat és que els irlandesos estan bastant obsessionats (en el bon sentit) amb els drets civils i dels consumidors, amb el seu benestar... I d'això se'n deriva, per exemple, que hagin decidit no deixar fumar als bars, cosa que és una absoluta meravella. Ara, els pobres fumadors, fan el cigarret a l'entrada del bar amb un fred horrorós...
Una visita, doncs, ben recomanable.
P.D.: Avui justament a La Vanguardia parlen del nostre tema: els blogs; parlen de "la revolució" dels blogs...
Comentaris