Divendres. Sortida.
El viatge comença sortint d'un restaurant turc, a prop de l'estació, on mengem força bé. Un altre nou restaurant exòtic, cada cop n'hi ha més! Agafem el tren, l'A. es queda a Premià i jo travesso tota la costa fins a l'aeroport, just després de deixar a Rafa Milán a El Prat -no me n'havia adonat que anava al mateix tren-. A l'aeroport he de recollir el bitllet en una oficina i em foto un taco per saber on he d'anar. Després de fer el ridícul vàries vegades aconsegueixo els bitllets i faig la facturació, tot i que de fet no "facturo" res, que dius: "Collons, per això em feu venir?". Només porto quatre kilos, record mundial, i una bossa de mà amb unes croquetes de l'àvia de l'Eloi i un jersei que es va deixar la setmana passada.
Finalment entro a l'avió, però extranyament i contra tot pronòstic no em poso gens nerviós ni a l'hora d'enlairar-me. Bé, hi ha un moment que si, quan el pilot diu "estem passant una zona de turbulències". Joder! Em passo el viatge escrivint, il·luminat per la llum brutal que entra per les finestretes. En aterrar em penso que fa molt de fred i em poso la jaqueta, però la veritat és que quan surto a fora me n'adono que fa més calor de l'esperada. Surto de l'avió i em trobo a la terminal de l'aeroport, clavat al de "La Terminal" però molt familiar. Al cap de fer deu passos, em retrobo amb l'eloi, vestit amb la seva 'freakitud' habitual. Agafem el tren fins a Roskilde, però fem parada a un altre poblet del qual no recordo el nom on es citen els Erasmus per fer unes festes que Déu n'hi do. Primer estem com una hora buscant algun lloc per sopar i finalment acabem als suburbis del poble -on jo no m'hauria posat mai; a Dinmarca però es veu que la inseguretat és mínima- menjant una pizza a un lloc que es diu Mario's Pizza. És boníssima -o és que fa hores que no he menjat?-. Després refem el camí i ens encaminem cap al lloc on es fa la festa dels Erasmus. Ja us ho podeu imaginar! No arribem fins a casa l'eloi -el darrer tros amb bici, brutal- fins a les 3 de la nit. És una espècie d'apartament en una zona de xalets modestos, amb una sensació de tranquil·litat brutal; per mi massa i tot. Dormim.
Finalment entro a l'avió, però extranyament i contra tot pronòstic no em poso gens nerviós ni a l'hora d'enlairar-me. Bé, hi ha un moment que si, quan el pilot diu "estem passant una zona de turbulències". Joder! Em passo el viatge escrivint, il·luminat per la llum brutal que entra per les finestretes. En aterrar em penso que fa molt de fred i em poso la jaqueta, però la veritat és que quan surto a fora me n'adono que fa més calor de l'esperada. Surto de l'avió i em trobo a la terminal de l'aeroport, clavat al de "La Terminal" però molt familiar. Al cap de fer deu passos, em retrobo amb l'eloi, vestit amb la seva 'freakitud' habitual. Agafem el tren fins a Roskilde, però fem parada a un altre poblet del qual no recordo el nom on es citen els Erasmus per fer unes festes que Déu n'hi do. Primer estem com una hora buscant algun lloc per sopar i finalment acabem als suburbis del poble -on jo no m'hauria posat mai; a Dinmarca però es veu que la inseguretat és mínima- menjant una pizza a un lloc que es diu Mario's Pizza. És boníssima -o és que fa hores que no he menjat?-. Després refem el camí i ens encaminem cap al lloc on es fa la festa dels Erasmus. Ja us ho podeu imaginar! No arribem fins a casa l'eloi -el darrer tros amb bici, brutal- fins a les 3 de la nit. És una espècie d'apartament en una zona de xalets modestos, amb una sensació de tranquil·litat brutal; per mi massa i tot. Dormim.
Comentaris