Diumenge. Christiania (passant per Madrid)
El dia comença altre cop tard, desafiant totes les lleis del turista que exigeixen llevar-se aviat per veure el màxim possible de coses. Després d'esmorzar agafem les bicis i ens perdem pels suburbis de Roskilde, plens de parcs fantàstics i camins entranyables. La primavera, em confirma l'Eloi, ha arribat fa pocs dies i l'aspecte de tota la naturalesa és impressionant. Un cop hem transitat pel centre d'aquesta petita ciutat baixem fins a la vora del mar i ens quedem en un parc, on passem una bona estona. S'hi està molt bé perquè fa un bon sol i no tenim pressa per a res.
Cap a les 4 agafem el tren cap a Copenhague, amb un destí clar: Christiania (aquí enllaço amb el que explicava l'altre dia). La veritat és que el lloc si un dia va tenir encant va quedar en el passat i ara és un lloc força deixat i amb un aspecte més aviat lamentable. Després de passejar-nos-hi una estona, entrem a prendre alguna cosa en un bar -on em posa nerviós un gos- i després anem cap a l'Òpera. Allà coincidim amb unes noies malaguenyes que havíem trobat divendres a la nit i també amb unes noies madrilenyes (en els dos casos són dues amigues que van a veure una tercera ERASMUSamiga). A les 9 els de l'Òpera ens foten al carrer i les madrilenyes ens conviden a anar a sopar a casa seva, a l'altra punta de la ciutat. Després del bus i de passar per un super, l'Eloi prepara un fantàstic pa amb tomàquet -amb el tomàquet passat per la paella- i ens passem gran part de l'àpat fent allò que farien arreu catalans i madrilenys: adonar-se de les diferències -en aquest cas idiomàtiques- que ens separen. Això si, la cosa dóna molt de joc. Com per exemple quan ens pregunten si sabem que és "hacer una canita al aire"...
Cap a les 4 agafem el tren cap a Copenhague, amb un destí clar: Christiania (aquí enllaço amb el que explicava l'altre dia). La veritat és que el lloc si un dia va tenir encant va quedar en el passat i ara és un lloc força deixat i amb un aspecte més aviat lamentable. Després de passejar-nos-hi una estona, entrem a prendre alguna cosa en un bar -on em posa nerviós un gos- i després anem cap a l'Òpera. Allà coincidim amb unes noies malaguenyes que havíem trobat divendres a la nit i també amb unes noies madrilenyes (en els dos casos són dues amigues que van a veure una tercera ERASMUSamiga). A les 9 els de l'Òpera ens foten al carrer i les madrilenyes ens conviden a anar a sopar a casa seva, a l'altra punta de la ciutat. Després del bus i de passar per un super, l'Eloi prepara un fantàstic pa amb tomàquet -amb el tomàquet passat per la paella- i ens passem gran part de l'àpat fent allò que farien arreu catalans i madrilenys: adonar-se de les diferències -en aquest cas idiomàtiques- que ens separen. Això si, la cosa dóna molt de joc. Com per exemple quan ens pregunten si sabem que és "hacer una canita al aire"...
Comentaris
ja ha quedat clar que res de res, no?
apa, alaroní
joan
Què fort!