47 hores amb Safo (i IV)

Això s'acaba. Després de sortir del restaurant del casc vell decidim que necessitem una migdiada, sobretot en Safo, que haurà de conduir encara molta estona fins arribar a la ciutat somiada. De fet, dormim fins a 2/4 de set, quan ma germana em truca i em desperta -i jo faig veure que si, que si, que ja estem a punt de baixar-. Al final sortim pràcticament a les set després de demanar el darrer tallat en terres vasques.

La baixada, després d'haver dormit, la fem força bé. Anem superant pobles i ciutats amb rapidesa i en animada conversa -que no revelaré aquí, és clar, total ja us podeu imaginar de quines coses devia anar-. Decidim que ens aturarem a sopar a Saragossa, que en Safo es coneix per la seva ascèndencia aragonesa -una mica com en Carod, per algo és d'ERC-. Hi arribem cap a 3/4 de 10, just perquè els del cafè España de la plaça del Pilar ens deixin sopar de menú. "Venga, va, pasad" ens etziba el propietari del bar. Escolti, què passa, bé que pagarem, eh?. La ciutat està deserta però sembla que ens estigui esperant i hi fem la passejada i les fotos de rigor. Déu n'hi do aquesta plaça...

Sortir de Saragossa es converteix en tot un repte. Fotem la volta del segle. Allà és quan em començo a sentir una mica cansat. Som les onze de la nit i arribarem a casa molt tard. A més es fot a ploure i a les ràdios diuen q està caient "la de Diós" per tot el "territorio nacional". Però en Safo no s'acoverdeix i atravessem Aragó a ritme de Bruce Springsteen a 150 per la carretera. Una mica imprudents, si. Però vaja, també sona una mica imprudent això d'anar i tornar amb 47 hores del País Basc, no? A les 3 i pico en Safo em deixa a casa. Descarrego els cedés de Pastora, Ismael Serrano, Quintana... i una pila de diaris. És molt tard i estic fet pols -més ho estaré l'endemà-. Però ha valgut la pena. Clar que si.

La foto, òbvia, un servidor a la plaça del Pilar de Saragossa. Foto: Safo