#campanyaoff #25n per 'El Periódico': Santi Vila, el candidat del territori



“M'agrada perquè és un polític que llegeix, amb un gran vessant cultural. I això no és tan habitual. A més és natural, irònic, elegant i un animal polític”. D'aquesta forma una mica sorprenent es refereix Ricard Planas, una de les dues persones que l'acompanyen en el dia a dia, a Santi Vila, alcalde de Figueres i cap de llista de CiU a Girona.

Avui és el diumenge de l'equador de la campanya i toca el míting central dels nacionalistes al pavelló de la Mar Bella de Barcelona. De manera que el dia comença ben d'hora a Figueres, a les 9 del matí, quan surt al cotxe, un Alfa Romeo, conduït per Eduard Costey, l'altra persona que aquests dies acompanya Vila a tot arreu. Una vegada recollit Ricard Planas a Girona, el trio revisa el que du la premsa, com és rutina habitual dels equips de campanya. No es pot fixar el missatge propi sense saber què diuen els altres actors. I, a banda de repassar com han anat els nou primers dies de campanya, l'equip també comença a perfilar la intervenció que farà Santi Vila en el míting.

 La seva tasca és petita en minutatge, però molt rellevant simbòlicament: parlarà en representació del recanvi generacional de CiU, una renovació que és la que ha de permetre a Artur Mas -entre moltes altres coses- portar a terme el canvi estratègic del projecte de CiU cap al dret a decidir i la plena sobirania. Un recanvi generacional del qual Vila no és l'únic exponent, ni de bon tros. En realitat, els caps de llista de CiU de totes les demarcacions catalanes excepte Barcelona són joves de menys de quaranta anys. Així, l'alcalde de Valls, Albert Batet, encapçala la llista per Tarragona i Albert Batalla, primer edil de la Seu d'Urgell, la de Lleida. Vila té 39 anys però els seus companys són encara més joves: en tenen 35 -Batalla- i 33 -Batet-.

L'alcalde de Figueres no és dels que deixa que li escriguin el discurs -en aquest cas tampoc farà falta perquè la intervenció és curta- sinó que quan els llegeix vol reconèixer-se a si mateix darrere de les paraules: “Una cosa és que els assessors t'ajudin en l'armadura del discurs, però el nervi ha d'estar escrit per qui el llegeixi”, comenta abans d'entrar al recinte. Una vegada arribat allà, es troba amb el seu nòvio, Rafa, que és cuiner a Barcelona, i també saluda molta gent, com la galerista Laura Cendrós o l'alcalde de Girona, el convergent Carles Puigdemont.

De seguida es trasllada al 'backstage', on el manual de campanya exigeix passar l'estona prèvia a l'acte, en ares a aconseguir la màxima concentració. Encara que el que es veurà d'aquí pocs minuts és també un xou, parlem d'un xou molt seriós, on Artur Mas dirà coses tan fortes com que ell espera serl'últim president català "a qui Espanya pugui destruir". Allà, Santi Vila es troba amb els esmentats Albert Batet i Albert Batalla amb qui, a més de discurs generacional, comparteix discurs territorial. Aquesta és una constant del discurs de Vila: “Cal fer entendre a Barcelona que més enllà de la ciutat hi ha vida intel·ligent”.

Tots tres aprofiten el moment per sondejar-se mútuament respecte a l'avanç de la campanya. “En aquesta ocasió em trobo molta gent de fora el partit que m'ho diu, que està entenent el missatge; en aquesta ocasió cal votar-vos”, explica Batalla. “No hi havia hagut mai tanta gent en els mítings de Reus i de Tortosa com en aquesta ocasió”, relata Albert Batet. “Veurem -diu Santi Vila, caut-. La sort està pràcticament tirada”, en relació amb la setmana de campanya que ha passat i la que queda per arribar.

 Al 'backstage' el to ambiental va per zones. Així, recolzats en una paret, el president Pujol parla amb Quico Homs amb certa gravetat, mentre en una altra sala molt pròxima se sent l'esposa de l'expresident, Marta Ferrussola, amb la seva habitual jovialitat, comentant la jugada amb l'actor Joan Pera que, amb el guió a la mà, avui oferirà el seu suport a la federació en un altre gest de gran valor simbòlic. Fet l'escalfament, Vila surt amb Batet i Batalla i tots tres s'asseuen a les cadires reservades a aquest efecte, que estaran a l'esquerra de les persones que pujaran a l'estrada.

Quan arriba el seu torn, just abans que parli el president Mas, Vila demostra perquè el seu personatge està calant fortament en el món de CiU: en un curt però potent discurs parla d'“esperança raonada” i es refereix més als seus dos companys que a si mateix; queda clar que és una persona de valors forts i que no busca protagonisme estúpid. Les 5.000 persones que omplen el míting de CiU -encara que tampoc desborden previsions- l'aplaudeixen amb ganes.

UN EQUIP A LA SEVA ESQUENA
Santi Vila compta en aquesta campanya amb un potent equip de treball. En els desplaçaments l'acompanyen dues persones de la seva total confiança: un és amic seu des de fa 35 anys, Eduard Costey, que fa funcions de cap de protocol i actua de conductor, a més de revisar temes de contingut i estratègia de campanya, i l'altre és Ricard Planas, que supervisa els continguts, l'estratègia en xarxes socials i intenta quadrar al màxim les agendes per optimitzar temps.

Des de Girona, a més, treballa un complex i experimentat equip: el cap de campanya, Pere Vila; que supervisa l'agenda, Carina Muñoz, i Montse Vilosa i Cristina Trias, que donen suport en la tasca d'atendre els mitjans i les xarxes socials. Un equip que es reuneix a la seu de CDC de Girona i altres vegades, donat que no tots els seus integrants viuen a Figueres, via Skype, Whatsapp o a base de centenars de correus electrònics. Així és la política moderna.

“En una de les coses en què estem centrats durant aquesta campanya és a activar les xarxes socials i explicar a través de les xarxes socials i el 'Dietari per la llibertat' què és el que fa el candidat cada dia, què veu i les reflexions que fa”, explica Ricard Planas. A Twitter, això es tradueix en 10 o 20 tweets diaris. No se sap del cert la capacitat de generar vots que tenen els tuits, però de moment sí que es pot afirmar que l'aura que desprèn Santi Vila en la curta distància li pot reparar molt bons resultats en les eleccions del 25 de novembre.

* Aquest és el segon dels cinc vídeos elaborats des de Clack per l'Eloi Aymerich i un servidor que la última setmana de campanya l'edició web de El Periódico de Catalunya publica.

Comentaris

Entrades populars