Discurs entrega II Premi Valors a una trajectòria a Josep Masabeu*

Per a nosaltres, com a màxims responsables de l’Associació Cultural Valors, una entitat sense afany de lucre que funciona en base al voluntariat i que té com a únic objectiu la promoció dels valors humans, és un honor poder acompanyar per tercera vegada els amics de l’editorial Proteus en aquesta entrega de premis.

De fet no és la tercera sinó la quarta vegada perquè ens vam conèixer quan el segell que impulsa en Miquel Osset va tenir a bé de nominar-nos per una de les primeres edicions d’aquest premi.

Des de fa dos anys, Proteus i Valors treballen conjuntament en la mateixa direcció; l’editorial publicant llibres i nosaltres editant una revista i un programa de ràdio. Al vèrtex, sempre, la reflexió sobre els valors i l’ètica.

Si en la primera edició d’aquest guardó, el Valors a una trajectòria, el premi va recaure en Victòria Molins, religiosa concepcionista que treballa al bell mig del barri del Raval de Barcelona i en segon lloc va ser guardonada Mercè Riera, fundadora del Xiprer a Granollers, enguany hem decidit atorgar-li aquesta distinció a en Josep Masabeu, responsable de l’ONG Braval, també al barri del Raval de Barcelona.

Braval és una entitat que treballa amb infants del barri del Raval de Barcelona, concretament al carrer de la Cera. El projecte, nascut a redós de l’església de Montalegre, pretén promoure la cohesió social, lluitar contra la marginació, prevenir l’exclusió social de la joventut i facilitar la incorporació de la població immigrant a la nostra societat. Els qui no hi hagueu estat, us recomanem que un dia hi pogueu acudir perquè és d’aquelles experiències que et fan sortir més animat quan surts que quan n’entres, i això que parlem de problemàtiques molt dures.

Ell és d’ofici pedagog, doctorat per la Universitat de Barcelona. Tot i haver nascut a Sabadell, ha passat 27 anys de la seva vida a Girona, a l’escola Bell-lloc. El 1998, però, quan l’onada migratòria ja representava el 10 per cent de la població del Raval barceloní, va venir a raure aquí davant la petició de l’església de Montalegre, confiada a l'Opus Dei el 1967, de prendre mesures per gestionar l’enorme canvi que començava a viure la zona.

Valgui aquest guardó per homenatjar totes aquelles entitats que, des de l’anonimat i d’uns recursos migrats, segueixen endavant la seva tasca malgrat retallades, baixades d’ànims i problemes diversos que van apareixen en el camí de qualsevol manifestació.

Algun cop he pensat que si durant aquesta crisi no hi ha hagut una explosió social de primer ordre pels carrers, és gràcies a la vigorosa xarxa social que es dedica a atendre totes aquestes qüestions relacionades amb el Quart Món, més enllà de l’administració.

Premi, doncs, per tots els que s’arremanguen, com li agrada dir a en Josep.

Si ens pots acompanyar aquí dalt de l’escenari, Josep.

Moltes gràcies Josep i tota la gent de Braval, i molt bona feina.    

* Discurs que he pronunciat aquest vespre a l'acte d'entrega dels premis Proteus al Col·legi de Llicenciats de Barcelona.