Xevi Ribas i dos anys d'aventures a París, el dia 30 a El Públic



"No té res a veure viure a l'estranger o sortir del país de vacances. El turista només veu la part agradable d'un país o una ciutat. Viure-hi t'obliga a veure'n, també, la part desagradable. Si decideixes marxar de casa és quan sorgeixen problemes per integrar-te a un nou país, a una nova llengua, a un nou sistema burocràtic i a una nova manera de fer i de funcionar".

És el que explica en Xevi Ribas en el díptic de El Públic d'aquest mes de la seva pròpia experiència personal -acompanyada de la seva companya, la Marina, i els dos fills que han tingut- els darrers dos anys i mig a París, on va anar a estudiar a l'escola de teatre Lecoq. Com que som molt amics, en aquests temps els he pujat a veure un parell de cops, en aquell petit però acollidoríssim pis d'un carrer proper a la Gare du Nord, si no recordo malament.

Sopant en aquell turc del carrer principal adjacent al seu un vespre, el mes de juny passat, va estar recordant-nos totes les anècdotes que li havien ocorregut durant aquest temps i que expliquen una mica l'experiència del que se'n diu la "generació perduda", encara que jo no estic massa d'acord amb aquesta tesi. I vam veure que la història tenia moltíssimes possibilitats i era una metàfora excel·lent del moment actual, això sí.

Uns quants mesos després i gràcies a la feinada que han fet la Marina i en Xevi, el dilluns dia 30 a 2/4 de 8 del vespre en veurem el resultat a El Públic, en el que deu ser la primera peça teatral que estrenem a l'espai cultural promogut entre Clack i en Xandri Calsapeu. Com us podeu imaginar, em fa moltíssima il·lusió. No us ho perdeu.


Comentaris

Entrades populars