diumenge, juliol 31, 2005

Fer-se la maleta

Com a casa, enlloc, diuen. I per molt que t'hi esforcis, intentar reproduir dins una motxil·la i una bossà de mà totes les comoditats de què gaudeixes en el teu indret habitual de residència és impossible. I segurament a més a més és absurd, perquè si el que volem és comoditats ja ens podríem quedar a casa. Aquesta és precisament una mica la mentida del viatge, una forma d'oci que s'ha arribat a magnificar -i jo el primer, eh!- i a imaginar com una successió de moments de felicitat completa i d'experiències fabuloses.

Doncs res, això és una "cuentu xino". El viatge és només -que ja és molt- canviar d'escenari. I d'actors secundaris. I de rol, fins i tot. Però el protagonista de la pel·lícula continues sent tu. Amb tots els teus dèficits i les teves manies, les teves fílies i les teves fòbies. Tenir ganes de passar-t'ho bé, de desconectar, de fer coses diferents... no et fa afrontar aquest repte amb més capacitats. Al contrari; de fet en un viatge pots arribar a passar-t'ho més malament que mai, ni que sigui momentàniament. Perquè no et sàpigues adaptar al lloc escollit per viatjar -pel menjar, perquè els lavabos no són occidentals-, perquè les coses no surten com esperaves o simplement perquè no et trobis bé -mals de panxa, picades, insomni...-.

Això és el més important que he après en els dos darrers viatges que he fet: no passa res si les coses no van com esperaves. No passa res si un dia et trobes malament i t'has de quedar a descansar on sigui. No passa res si aquell monument del qual tothom t'ha parlat al final et sembla absolutament banal. No passa res si al dia deu que ets fora de casa ja t'enyores i te'n ganes de passejar pels teus carrers. No passa res, en definitiva, si el viatge no et sembla brutal. Serà precisament quan t'hagis posat això al cap que tot començarà a ser fantàstic i el viatge esdevindrà un moment màgic per a tu i aquells que t'acompanyin.

Comença el viatge. Seguirem informant -depenent de la dificultat d'accedir a Internet, of course-.

6 comentaris:

Ramon B. ha dit...

"Uns nous indrets, no els trobaràs,
no trobaràs, no, unes altres mars.
La ciutat, on tu vagis anirà."

K. Kavafis, "La ciutat" (trad. C. Riba), Poemes ("); Ed. Curial, BCN 1977, p. 65.

Bon viatge.

Nadia ha dit...

Bon viatge Joanet. Disfruta de Cuba i de tot allò que aquell país ofereix... :). Recorda enviar-me la postal, ok???

Eloi ha dit...

"I aquell mar era d'una dolçor astorant, verda camena, atzur vaporós. La barca plena d'esclaus haitians esquinçava com una llengua somorta la badia arrecerada i empinada"
[Georgina i el mar]

Bon viatge.

Cesc Amat ha dit...

Que tinguis molt bon viatge, Joan!

Ivan ha dit...

A veure què fas a Cuba!!
Porta't bé!!

Anònim ha dit...

Hola Joan. Marxes de vacances i no ens hem pogut veure una estona. Quan tornis ho tornarem a intentar. Mmmmmmmmmmmmmmmm.... Cuba. Vilanova i la Geltrú (i Catalunya) té molts lligams amb Cuba, especialment al segle XIX. VNG està agermanada amb Matanzas i el nostre litoral està ple de les petjades dels indianos. Personatges curiosos aquests, i a redescobrir.
M'informo una mica més i t'ho explico. Una forta abraçada. Cuba libre.