Suaument

A poc a poc, suaument... la velocitat amb què conduïm les nostres vides, diàriament, es va reduïnt. Sense pressa -i sense pausa- el fre de mà de l'activitat diària es va activant. En contrast a això, només creix a nivell inversament proporcional la producció de suor per persona. Els símptomes: menys trucades, cartes, mails. Menys ocupacions i més sopars -i no pel final de curs, només és que tens més temps-. Les crisis polítiques queden lluny i el màxim element de discussió és la Ruixada de les Santes (23 comentaris, quina poca feina la gent!). Hi ha moviment de gent; n'hi ha que tornen de lluny, com l'Eloi i en Francesc -benvinguts, això és casa vostra, si és que hi ha casa d'algú-. A altres, desgraciadament, els diem adéu definitivament -la tieta Maria, del carrer de Sant Ramon; humanitat fins al moll de l'os. Que descansi en pau-.

Al carrer la llum és encisadora. Et crida, et convida, et tempta a fer transparent la porta de casa i deixar que la teva vida es converteixi durant unes setmanes en un entrar i sortir de tot arreu, sense pensar-s'ho massa. De casa al carrer, del quiosc a la platja, del bar a la terrassa, del cotxe a la muntanya... Retrobar-se, deixar que la nit es confongui amb el dia, l'aigua amb el vodka. Viure nits de lluna plena en un xiringuito de mar. Tampoc tot és tant maco: també estar consumin-te, com una cigarreta davant el televisor, mirant infumables programes estiuencs. O a l'ordinador, enganxa't al messenger, la nova droga. I fer plans per saber com gastaràs els tres, dos, un mesos que fas festa de la feina -si en tens, clar-. No fos cas que alguna cosa sortís diferent de com estava prevista...

Ja hi tornem a ser, doncs, quin remei! De mica en mica, l'estiu -els seus costums, els seus aires, els seus colors- es va apoderant de nosaltres. El temps es va esmicolant; s'esmorteix, es desfà, com la nostra mirada quan estem a punt de fer la migdiada o ens quedem adormits al sofà després que l'alcohol hagi visitat uns quants racons del teu cos. El temps, deia, s'esmicola o es congela, com congelat em quedo jo amb el putu aire condicionat. La mare que el va parir, més constipat ara que en tot l'hivern.

I tot queda pendent; "passat l'estiu"; ja veurem. Tot és més informal, tot és menys crucial.

Comentaris

Entrades populars