Integristes

Teòricament no és fins avui a les vuit del vespre que comença la Festa Major de la capital del Maresme, una ciutat que m'entusiasma exactament el mateix que em podria entusiasmar Granollers, Manresa o Vilanova i la Geltrú si hagués nascut en aquestes darreres però que resulta que és la meva. Dic teòricament perquè avui és quan l'alcalde, des del balcó de l'Ajuntament, pronunciarà la seva Crida a la Festa Major, que dóna el tret de sortida oficial a la festa. Aquesta, però, ja fa tres dies que està en dansa; almenys jo fa tres dies que estic visquent-la. I no sóc pas l'únic; els centenars de persones que eren dissabte a la Gegantada o a Ojos de Brujo, a la Jornada Castellera diumenge o a la penúltima representació de 'Morir a Bagdad' divendres em sembla que ens ho creiem. L'Ajuntament en part també perquè ha engalanat des de dijous dia 21 els carrers de la ciutat amb unes banderoles molt enlluernadores i amb banderes de les Santes -liles i blanques-, de Mataró i de Catalunya i perquè inclou tots aquests actes que he dit i uns quants més en el programa de la Festa Major, que comença enguany divendres dia 22. Però per altra part no, perquè és clar, sinó a què treu cap fer la Crida avui, en el quart de la dia de festa segons el programa de la mateixa celebració?

El problema no és que els nostres governants no s'ho creguin, sinó que simplement no s'acaben d'atrevir a fer l'estocada definitiva a la filosofia del "25 al 29", un dogma sense cap mena de justificació històrica que algú es va inventar el 1979 i que consisteix en afirmar que Les Santes es celebren cada any del 25 al 29 de juliol -tot i que el dia 24 hi hagi les Havaneres, una contradicció dins la mateixa teoria-. Tan hi fa si els mataronins -tots els ciutadans de Mataró, vull dir, eh?- tenen possibilitat de celebrar la seva festa aquests dies -alguns treballen fora de Mataró, recordem-ho, i hi ha la possibilitat que el dia 25 sigui dilluns i el 29 un divendres, de manera que es perdi TOTS els dies de la festa-. La qüestió és mantenir la tradició -que ens acabem d'inventar, si, però que fem veure que és tradició "perquè ho dic jo", per entendre'ns-.

L'anterior responsable de Cultura, Remigi Herrero, al qual felicito des d'aquí per la seva gosadia va agafar el toro per les banyes i va desenvolupar la teoria de les Santes-acordió -la festa se celebra el cap de setmana anterior i posterior al dia 27 i s'allarga o es fa curta en funció d'això-. I la va posar en pràctica, a desgrat dels integristes i els fonamentalistes que corren per la ciutat. Fins i tot va aconseguir que al cartell només hi figuri la data del 27 de juliol. Chapeau, Remi.

La Crida és doncs el darrer acte que cal posar al seu lloc, a l'inici de la festa, és a dir el divendres del primer cap de setmana de la festa. Perquè d'aquesta manera ens assegurem que molts més ciutadans -si a més la féssim darrera la plaça de l'Ajuntament, on hi cabrien 3.000 o 4.000 persones- puguin participar de l'inici de la Festa Major de la seva ciutat. Pot semblar una estupidesa, un debat de poca profunditat, però crec sincerament que és tot el contrari. Ens juguem una mica del que ha de ser la ciutat en el futur: obrir el calendari de la Festa Major és un exercici de generositat cap a la resta de ciutadans, una manera de convidar-los a que siguin partíceps de Les Santes -i de la ciutat-. Una manera de dir-los que aquesta és la festa de tots, que ho ha de ser cada cop més, que aquí no hi ha copyrights ni drets adquirits per partida de naixement. El problema està, precisament, en aquells que no volen compartir la festa amb tothom. Amb aquells a qui ja els va bé que les festes es mirin segons els números i no els dies de la setmana, perquè total, treballen a Mataró i qui més que menys ja ha començat vacances o almenys té festa el 27 i el 28. Quins collons.

Una festa -ciutat- per tots o una festa -ciutat- per als quatre de sempre. Això és el que ens juguem per Les Santes, més que durant tota la resta de l'any. Que cadascú obri en conseqüència. I que Les Santes hi facin més que nosaltres.

Comentaris

cinto amat ha dit…
Pots tenir bona part de raó, Joan. Jo seria un d'aquests que per treballar fora de Mataró (des de sempre, des que m'hi vaig traslladar, vull dir) tendeixo a veure les Santes com la festa dels qui aquests dies tenen vacances, tot i que s'ha de dir que la seva força i poder de convocatòria demostra que les coses s'han fet bé. Però tot és millorable.
Miguel ha dit…
Molt ben dit Joan. A veure si entre els Mataronins-de-tota-la-vida com tu que volen canviar les coses i els xarnegos (i amb orgull de ser-ho) com jo que també volen que això canvïi comencem a fotre una mica de canya. Hem de fer una aliança, segur que ho aconseguirem. Ànims!
Xavi Amat ha dit…
Joan, pots tenir part de raó però no ho veig com tu per una senzilla raó: la Crida a la Festa Major no vol dir necessàriament "Inauguració de la Festa Major" tot i que alguns o molts ho vegin així. És un acte més en el qual la primera autoritat de la ciutat es dirigeix al poble i els diu "ei, que això va de debò, que són festes!", però en què no necessàriament es talla cap cinta.
Tampoc es poden redefinir tots els actes en funció "dels que treballen fora", és a dir, que tot allò principal caigui en cap de setmana per no fotre a ningú, i deixar per als dies entre setmana les escorrialles, perquè d'aquesta manera també pots fotre gent. I t'ho diu un que aquesta setmana treballa.
Xindri ha dit…
Jo sempre he treballat per Santes, mai no he tingut vacances. I no treballo a Mataró. M´adapto als dies del calendari perquè m´estimo les Santes, no és tant dur.
joansalicru ha dit…
Xandri,
òbviament n'hi ha alguns de tan forofos com tu que faran el que sigui per ser a Les Santes però jo venia a dir que amb la teoria Santes-Acordió s'aconsegueix "incentivar" gent que ja no vindria perquè assisteixen a algun dels actes...
ho pilles maripìli?
joan
núria ha dit…
salicrú... i no ens podríem plantejar fer-ho el més d'abril que no faria tanta calor... i evidentment un cap de setmana, que jo estudio!!
joansalicru ha dit…
Apa, Núria, a veure qui la diu més grossa!
joan
Ramon B. ha dit…
La meva teoria de Les Santes (si li interessa a algú, és clar) és la següent. Al principi fou una festa sense solta ni volta, avorrida i franquista. L'arribada de la democràcia imposa arreu del país la necessitat de la recuperació de la festa i de la tradició (si no n'hi ha, s'inventa) al marge d'aquell model. Creix i agrada. Però la ritualització indissociable de tot fet festiu (dies que dura, protocol de figures, qui mana què, la imatge o el cartell, el paper de l'Ajuntament... i mil coses més) truen de dins nostre la culpa freudiana (osti, si ens ho passem bé, no pot ser). I aleshores pensem que fer festa vol dir fer cara de pomes agres, indignar-se pertot, etc.. Per sort, però, això passa a una minoria molt minoritària. La resta (espero que cada dia més, i de més barris), viu en feliç harmonia amb l'ànima plàcida de les Santes, des del cel, pensant si no en fem un gra massa. I tronxant-se de riure.

Entrades populars