Els meus amics de l'Arcàdia

Dijous al vespre anem a sopar amb E.A. i J.A. i decidim fer-ho a l'Arcàdia, al carrer d'en Pujol, a l'establiments dels amics Joan Chaves, Gustavo Herraiz, Andreu Beneit i David López. L'E. diu que hi hem d'anar a ser solidaris ara que els nostres amics estan tristos i cabrejats. El motiu: el Patronat Municipal de Cultura ha decidit que la gestió del nou equipament de Can Xalant el faci una empresa de Barcelona que es diu Trànsit -res a veure amb Maria Rovira, m'aclareixen- i l'Associació per la Cultura i l'Art Contemporani de Mataró (ACM). S'havien passat molts mesos treballant en el projecte i de fet Jaume Graupera ja va admetre que aquest era d'alt nivell, tot i que finalment els que s'hagin endut el gat a l'aigua siguin uns altres. Res a dir, així és la vida; un dia es guanya i l'altra es perd. El comentari venia a tomb simplement per posar en quarantena una afirmació habitual en els darrers temps entre alguns membres del jovent matarocèntric: l'Arcàdia és la prolongació natural del Patronat de Cultura. La no concessió de Can Xalant és una prova que contribueix a eliminar qualsevol sospita en aquest sentit. La segona és que també el Patronat va decidir no subvencionar enguany el cicle de músics del Maresme que el cafè-bar tenia per costum oferir cada primavera. Que Graupera i alguns membres i exmembres de l'Arcàdia militin al mateix partit, per tant, queda demostrat que no té perquè voler dir res. De malpensats n'hi haurà sempre, però dit queda... per quan algun imbècil es foti amb els meus amics de l'Arcàdia.