Et deixo

No n'he volgut parlar fins ara, fins que no ho veiés clar, fins que hagués reflexionat a fons sobre el tema i en pogués dictar sentència. Amb seny, amb coneixement de causa. Ha estat una decisió difícil, dramàtica, com totes; què t'he d'explicar. Però ara ja està decidit, no hi ha marxa enrera: et deixo. Així de secament t'ho dic, si, sense embuts, però ja no puc fer més comèdia.

Ja no pagaré més per resseguir cada dia els teus perfils, les teves seccions, la teva manera de veure el món. M'acomiado de la teva generosa grandària. De les teves parts extres, d'aquells valors afegits que només tu tens al món i que de debò que m'agraden molt però que ja no són motiu suficient com per seguir confiant amb tu. No és que m'hagis traït, ho sabem prou bé els dos; sóc jo que et deixo. Ni te n'has anat amb un altre, ni has canviat d'ideologia ni de llengua -ja m'agradaria-... sóc jo que trenco i prou. Almenys ara tinc els collons de dir-t'ho, no com les últimes setmanes, que t'he estat fent el salt un dia si un dia també. I tu sense adonar-te'n. O és que potser no te'n volies avenir i feies la vista grossa.

Sóc un cabró, si, ho admeto. Tu em vas acollir als teus braços sense preguntar-me d'on venia, ni quin partit votava ni tan sols si m'agradava més la times o la tahoma. Res, em vas dir: vine amb mi, aquí estaràs a gust. I tant si he estat a gust amb tu, cada nit, tu i jo junts al llit. Durant més de dos anys m'ho has fet passar molt bé. De veritat, això no t'ho treu ningú. Sempre t'ho reconeixaré. Des de la constitució del tripartit a l'aprovació del Nou Estatut, d'Aznar a Zapatero, de Bush a Bush, de Manuel Mas a Joan Antoni Baron. Ha estat meravellós. Però s'ha acabat. N'he conegut un altre si. I em fa més el pes que tu. És més jove, més guapo, més entremaliat, més riallet. No sé com anirà, pot ser que acabem fatal, com l'últim cop, o que em quedi amb ell definitivament. Això és tot. Però vaja, podem gaudir d'una nit boja, de tant en tant, al bar on em deixen llegir-te gratis, no?

Adéu Vanguardia (menys els diumenges). Benvingut Avui. A partir d'ara tornes -ja vam ser nòvios nou anys- a ser el meu diari.

Comentaris

Nadia ha dit…
Joan, amor meu, conec un psicòleg que et rebria encantat... És broma! En qualsevol cas, jo continuo sent fidel a El País.
Anònim ha dit…
Que et pasa Joan?.
El grup Godó també a exigit el teu cap, igual que un altre maresmenc, aquest altre és conseller.
Cesc Amat ha dit…
Doncs jo justament normalment faig el salt a "El País" amb La Vanguardia... encara que he de reconèixer que alguns cop he mirat de reull a l'Avui també.
Cris ha dit…
Doncs jo, quants més diaris conec més m'agrada La Vanguardia, què voleu que us digui!
Anònim ha dit…
Fielitat....Però si la humanitat és monògama per error!
Xavi Amat ha dit…
Primer em pensava que et referies a Espanya, que per fi la volies deixar, però veig que no... M'alegro per tu, hi guanyaràs amb el canvi. No entenc això dels diumenges, però: a una dona la deixes o no la deixes, però no la pots veure només d'amagat un dia a la setmana. Això et pot fer més mal.

Amb carinyo a la quarta.
ferrancab ha dit…
No has pensat en la poligàmia? Si ets un home més tradicional sempre pots optar per la clàssica "querida". Pensa que l'home no ha estat pensat per la monogàmia i qui lluita contra els seus instints està condemnat a perdre.
Pedro ha dit…
Em sembla una bona decisió llegir l'AVUI, en política catalana ningú els hi fa ombra, tenen un equip que controla pam a pam el parlament i a través del director Pere Martí aconsegueix totes les exclusives. A més la secció de diàleg és la millor d'aquest estat, el suplement de cultura l'únic que s'aguanta (els suplements del país i la vanguardia ignores i menyspreen la cultura catalana, l'AVUI en canvi tracta totes les llengües igual). I els articles de la contra estan prou bé.
joansalicru ha dit…
Ei família,
gràcies pels comentaris.
Simplement aclarir q els diumenges compraré La Vanguardia pq l'Avuidiumenge encara és fluixet. Així em retrobo amb els vells temps... La resta dels dies me la llegiré al bar i en canvi l'euro l'apostaré per l'Avui, bàsicament perquè es veu que és un diari pensat, treballat, amb molt d'esforç per part dels periodistes...
apa!
joan
Pedro ha dit…
Home l'AVUI diumenge té el Francesc Orteu, compte!

Entrades populars