Et deixo

No n'he volgut parlar fins ara, fins que no ho veiés clar, fins que hagués reflexionat a fons sobre el tema i en pogués dictar sentència. Amb seny, amb coneixement de causa. Ha estat una decisió difícil, dramàtica, com totes; què t'he d'explicar. Però ara ja està decidit, no hi ha marxa enrera: et deixo. Així de secament t'ho dic, si, sense embuts, però ja no puc fer més comèdia.

Ja no pagaré més per resseguir cada dia els teus perfils, les teves seccions, la teva manera de veure el món. M'acomiado de la teva generosa grandària. De les teves parts extres, d'aquells valors afegits que només tu tens al món i que de debò que m'agraden molt però que ja no són motiu suficient com per seguir confiant amb tu. No és que m'hagis traït, ho sabem prou bé els dos; sóc jo que et deixo. Ni te n'has anat amb un altre, ni has canviat d'ideologia ni de llengua -ja m'agradaria-... sóc jo que trenco i prou. Almenys ara tinc els collons de dir-t'ho, no com les últimes setmanes, que t'he estat fent el salt un dia si un dia també. I tu sense adonar-te'n. O és que potser no te'n volies avenir i feies la vista grossa.

Sóc un cabró, si, ho admeto. Tu em vas acollir als teus braços sense preguntar-me d'on venia, ni quin partit votava ni tan sols si m'agradava més la times o la tahoma. Res, em vas dir: vine amb mi, aquí estaràs a gust. I tant si he estat a gust amb tu, cada nit, tu i jo junts al llit. Durant més de dos anys m'ho has fet passar molt bé. De veritat, això no t'ho treu ningú. Sempre t'ho reconeixaré. Des de la constitució del tripartit a l'aprovació del Nou Estatut, d'Aznar a Zapatero, de Bush a Bush, de Manuel Mas a Joan Antoni Baron. Ha estat meravellós. Però s'ha acabat. N'he conegut un altre si. I em fa més el pes que tu. És més jove, més guapo, més entremaliat, més riallet. No sé com anirà, pot ser que acabem fatal, com l'últim cop, o que em quedi amb ell definitivament. Això és tot. Però vaja, podem gaudir d'una nit boja, de tant en tant, al bar on em deixen llegir-te gratis, no?

Adéu Vanguardia (menys els diumenges). Benvingut Avui. A partir d'ara tornes -ja vam ser nòvios nou anys- a ser el meu diari.