47 hores amb Safo (I)















Hem estat 47 hores i prou, si. 47 hores per anar i tornar a Mataró passant per Logroño, Bilbao, Sant Sebastià i Saragossa. Una autèntica freakada, ens diu la gent del nostre entorn. Potser si. Però bé, qui ha dit que el viatge per a ser-ho cal que sigui llarg? Que per haver anat de viatge has d'haver estat una setmana, quinze dies fora? Res! La idea d'en Joan Safont -a partir d'ara "Safo", com "Sarko" ve de Sarkozy"- i meva era justament carregar-nos el concepte de viatge intel·lectual, pausat, de tota la vida. Donar-li la volta. Jugar a fer el viatge, tot fent-lo, és clar. Anar a hora per lloc. No allò de "si avui és dimarts, això és Bèlgica". En aquest cas era "si són les 9 del vespre això és Sant Sebastià". Fer la foto, passejar pel lloc, comprar-hi el diari i prou. Dit i fet.

Sortim dissabte a la matinada, a les 5. En Safo em ve a buscar en cotxe a la plaça Granollers. Quan entrem al cotxe comencem a despatxar assumptes. Diem que parlarem de l'Europa de l'Est, però al final passaran les 47 hores i no en parlarem. Esmorzem a Fraga, si no recordo malament. Entrepà de truita de patates. La primera ciutat que veiem una miqueta bé -bé, quan dic bé vull dir q hi destinem una miqueta de temps- és Logroño, la capital de La Rioja. No és la vuitena meravella del món, que diguem. És la típica ciutat de províncies castellana, bastant cutre. Comprem el primer diari -Notícias de la Rioja-, fem una volta pel mercat -com si estiguéssim a la plaça de Cuba-, passegem pels carrers del centre, entrem a un parell d'esglésies -la darrera, romànica, si que val la pena- i tornem a agafar el cotxe.

Som les onze del matí, diria, i enfilem cap a Bilbao. En la línia freak, quan entrem oficialment al País Basc, fem sonar a volum 25 Txoria, txori de Joxean Artze i musicada per Mikel Laboa, la cançó que apareix a la pel·lícula La Pelota Vasca, de la qual els dos som uns enamorats. Primer sembla que el paisatge sigui idèntic al de La Rioja, però en mica en mica van apareixent muntanyes a dreta i esquerra. I veiem uns quants caseríos, instal·lats dalt de petits pujols. Fa por pensar com s'hi deu arribar, allà dalt. Em recorden aquelles casetes de plàstic que poses sobre un suro en el pessebre pensant: "Això a la realitat no podria ser mai així". Doncs si, si, els caseríos hi són, sobre el suro! També veiem els primers castells en basc i com el verd es va apoderant de la nostra mirada.

Cap a les dues del migdia arribem a Bilbao. Fa gràcia perquè en recordo alguna cosa, just perquè el meu cap tingui la sensació que ja hi ha estat, però massa poc com per recordar-me de massa res. Em sorprèn veure la gran conurbació urbana que és Bilbao, com em va semblar Madrid l'altra dia. Deu ser que vinc de poble i les distàncies se'm fan grans. Finalment aparquem prop de l'estació de metro d'Abando. Això per cert, és del que m'adono més aviat: metro, tramvia d'aquests moderns, eusko tren, autobusos... Clar, com que no paguen quota de solidaritat amb la resta de l'estat -per cert, ni PSE ni PP del País Vasc ho critiquen això, no ho entenc- aquí viuen de p. mare, com no pot ser d'altra manera.

Anem a buscar la Begoña -que m'assabento que és un nom molt usual al País Basc-, una amiga que en Safo va fer a Vietnam en un viatge recent i que viu a l'avinguda Navarra, on farem l'única nit del viatge. És una madrilenya, jutgessa de professió, que viu aquí des de fa cinc anys. I diu que no és pas per cap vocació missionera ni res, simplement perquè en tenia ganes, de conèixer el País Basc. Doncs chapeau. Ens explica aquestes coses i moltes més -i flipa una mica amb nosaltres, ens pren per bojos- durant un fantàstic dinar a un magnífic asador del casc vell de Bilbao, que és molt més bonic del que recordava. De primer morcilla, salchicón, tortilla de bacalao i de segon un magnífic "chuletón". Abans, a més, ens porta a fer un pinxo impressionant en un bar de la zona. Portem ja dotze hores de viatge. Veieu com era una bona idea?

Llegiu la contracrònica a joansafont.blogspot.com

Primera foto: Safo al mercat de Logroño. Segona: Jo en una de les places de la mateixa ciutat.

Comentaris

Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit…
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Xavi Amat ha dit…
Quina "pareja"! Quin perill que hi devia haver per les carreteres d'arreu durant 47 hores!!! Endavant amb la crònica! Per cert, tinc ganes de veure-us!
Cesc Amat ha dit…
Home, l'Itaca del Kavafis exclama que "sigui llarga la travessia", però vaja, ja m'ho crec que devieu disfrutar com dos cabrits. En tot cas, m'apunto a l'altra exclamació d'en xamat i aviam si fem un sopar aviat, jo arribaré a Mataró cap als vols del 5 de desembre...
Miguel ha dit…
Sou l'hòstia nois, quins personatges... Només dir-te que hi ha un comentari que no m'ha agradat gens: "És la típica ciutat de províncies castellana, bastant cutre". Això només pot dir-ho una persona que no coneix les "típiques ciutats de províncies castellanes". Et convido a visitar Lleó, Segovia, Ávila, Salamanca, Toledo, etc... Quan hi vagis canviaràs d'opinió amb tota seguretat. Salut!

Entrades populars