Processons

"Aquests que surten a la Processó no són veritables cristians. Això de les processons ho munten els xarnegos i a sobre el Divendres Sant envaiexen el centre de la ciutat. Sembla que tornem a l'Edat Mitjana. Tot això és fanatisme de gent inculta". Són els grans tòpics que alguna gent -i jo el primer, que sinó després hi ha qui em renya amb raó- durant un temps hem afirmat, conceptualitzat, anunciat. De quina gent parlo? Doncs d'una elit progre, multicultural, intel·lectual, catalana, avançada enfront uns xarnegos fatxes, incults, pagans i fanàtics. Sí, no exagero. Ha estat així. Amb tocs de racisme i de xenofòbia. Ho ha descrit exquisidament bé Francesc Grané a capgros.com.

Però... 40.000 persones al carrer per Divendres Sant; gent de totes condicions i orígens. Més de 2.000 persones organitzant-ho, també amb la diversitat -des de Merino d'ICV a López del PP- com a bandera. No és hora de preguntar-nos què tenen les processons que atrauen -i tant- tanta gent? I, fugint dels tòpics que deia abans, gent tant diferent? Com és que una tradició suprimida per l'Església el 1969 torna a ressorgir del poble setze anys després? I ho fa amb tanta força, esdevenint els actes més participatius que tenen lloc a la ciutat en tot el calendari festiu (excepte la Cavalcada i els Focs de Santes)? Ara que ja fa vint anys que les processons van tornar a sortir al carrer i que estan més consolidades que mai diria que és hora de començar a buscar respostes a totes aquestes preguntes. I, si no les trobem, almenys a començar a expressar respecte per un fenomen que és alguna cosa més que una tradició cultural.

Comentaris

JORDI MERINO NOÉ ha dit…
Joan, bona reflexió. En el meu cas particular, provint d'una família cristiana. Si, un dels fundadors de la nova Setmana Santa, ascendent directe, immigrant´. D'altra banda també ascendent directa la meva mare, impulsora i dinamitzadora a tope, mataronina de tota la vida. Dos orígen culturament molt diferents. Barreja, comprensió,enteniment.. una forma d'entendre també el cristianisme. Una forma d'entendre la passió, i de voler treballar també.
Com diu un company dels Dolors, a Mataró per Setmana Santa em sento còmode, conec nova gent d'aquí i d'allà, hi ha Bont Rotllo. Al final de la Setmana Santa dius, ha valgut la pena quedar-me a Mataró.
Ramon B. ha dit…
- Joan/Jordi
Jo sóc dels que s'ha passat més setmanes santes fora de Mataró que a casa, i dels que, bo i provenint de tradició familiar catòlica, no he tingut aquesta transmissió. Per això, tinc una mica l'admiració del que descobreix tot un món, des d'uns anys ençà, un món de reinvenció del relat des del carrer, des dels sentiments i des de l'expressivitat (jo, que més aviat sóc educat en el racionalisme postconciliar...). D'altra banda, m'agrada molt el Barroc (i les escultures de Salzillo) i les expressions de religiositat popular, i m'excita que, d'una manera o altra, siguin vigents.

Entrades populars