dimarts, abril 04, 2006

Un ateu a qui no vaig creure

Aquest matí ha aparegut per la redacció en Rafa Navarro, en ple dimarts de tancament, si; ja ha dit q venia expressament avui per "tocar els collons", murri com és. M'ha fet gràcia perquè feia molts dies q no el veia i m'ha fet recordar l'època -curta- que vam compartir. Era quan jo estava al Diari de Mataró, periòdic d'història truculenta, en el qual ell era una mena de coordinador i jo un redactor normal i corrent. Concretament m'ha vingut al cap una escena entre ell, jo i l'Emili Vinagre, periodista també que ara treballa a telenoticies.com. Diria que era quan ens acabaven d'anunciar que el diari plegava -o potser una mica abans- però ell, tot i la decepció del moment, tenia clar el que calia fer: un diari electrònic. Un diari electrònic?, vaig preguntar-li. Sense paper?. Si home! Com es pot fer un diari sense que es pugui tocar? Vaig pensar que era una estupidesa i que no pensava participar en cap aventura respecte aquest possible diari electrònic -una aventura que va estar a punt d'existir i fer-ho sense mi, per incrèdul-. L'escena m'ha vingut al cap avui que em passo gran part del meu dia concentrat en un diari electrònic, d'aquests que es fan sense paper. Si, i el setembre de 1999, ara fa tot just set anys, no vaig creure a l'ateu d'en Rafa Navarro.