Maragall es tornarà presentar

El president de la Generalitat i president del PSC, Pasqual Maragall, es tornarà a presentar a les properes eleccions autonòmiques. No en tinc cap mena de dubte. Només cal gratar una mica en la psicologia del personatge -llegint-se per exemple La gota malaia, la seva biografia- per entreveure que el que més excita Maragall és precisament estar sempre a la corda fluixa, qüestionat, nedant contracorrent; com ara. Ho confirma el fet que fa pocs dies, a la convenció de Ciutadans pel Canvi, assegurés que els anys que porta al capdavant de la Generalitat "s'ho ha passat molt bé". Maragall no menteix; al contrari, segurament és massa sincer. Quan diu que s'ho ha passat bé vol dir exactament això, vol dir que ha disfrutat intentant governar contra les cordes en un dels ambients més enrarits dels darrers 25 anys a Catalunya, encara que al comú dels mortals una cosa així ens estranyi.

Pujol va dir de Maragall un cop que era un "guillat imprevisible" però "l'únic polític de cap a peus del PSC". Crec que és una bona aproximació al personatge, tot i que l'expresident la formuli des d'un cert rancor. Justament l'únic que és previsible d'aquest personatge imprevisible és que farà el que li sembli, independentment del que digui el seu partit. O potser fins i tot quan més digui el seu partit més decidirà ell per si sol. Només cal recordar quina és l'última vegada que Maragall va anunciar que deixaria un càrrec. Ho va fer el setembre de 1996, davant el consell de federació del PSC de Barcelona: "És hora que sapigueu que la Mercè que ve tindreu un nou alcalde, i que espero que sigui en Joan Clos", va deixar anar enmig de l'estupor general. Maragall, per tant, només plega quan ell ho vol. I ara ja ha dit que té més idees i projectes que mai. Hi tornarà, ja ho veureu. Què ens hi juguem?