Si em dius adéu...

Em truca ahir divendres l'Anna, ma germana, i em diu si la vull acompanyar tocant la guitarra Que tinguem sort de Lluís Llach en el casament d'una amiga, l'Alícia, que es casa amb en Pep a Cabrils. Com que gràcies a Déu avui tinc un dia tranquilíssim després d'un divendres esgotador que va començar a 2/4 de 8 del matí a la plaça de Cuba i es va acabar a les 3 de la nit a Sabadell- li dic que sí, que d'acord.

Tot i que fot una calor horrorosa, em poso guapo i a les sis de la tarda em ve a buscar a casa, amb la guitarra en mà. No hem assajat i, com que tinc por de fer el ridícul, comencem a assajar ja al cotxe. "Toquem amb Fam M", m'anuncia. Collons! El Fa M -els que toquen la guitarra ho saben- és l'acord que més costa de fer, perquè cal disposar el segon dit travessant el màstil de dalt a baix. Però bé, ella l'ha assajat així i fa la melodia, o sigui que res, amb Fa. No trobem els acords i ens desesperem. Finalment, a base de provar i rascar, ho acabem d'afinar, quan ja som a Cabrils a l'escena del casament, de look ben nordamericà.

El jutge de pau -que sembla de totes totes un capellà i fa la cerimònia com si ho fos- ens mira i ens diu amb la mirada, endavant. Ens posem al cantó de la taula presidencial, l'Anna gira el micro cap a nosaltres i jo marco el Fa M per començar. I vinga, cap amunt i cap avall, pensar en què toquem dos cops la tornada, no distreure's i intentar arribar al final com sigui malgrat algun dubte. La núvia plora d'emoció -com a l'inici de la cerimònia- i a mi les cames em fan tanta figa que estic a punt de caure. Que sigueu feliços, nuvis!

P.D.: He pensat que aquesta deu ser una feina collonuda. Treballes poc, cobres molt, regales il·lusió i t'ho passes bé. Ja m'ho pensaré...

Comentaris

Anònim ha dit…
Hola Joan! Sóc l'Adam Sedó (de la conselleria d'Economia). He navegat una estona pel teu blog. M'hi ha portat un link d'en Francesc Amat. En fi, només era per saludar-te. Suposo que ja saps que el web www.ffederal.org està en marxa...

Apa, records!

Adam
joansalicru ha dit…
Hola Adam!
Caram, q divertit q em deixis un comment. Si, si, clar q sé qui ets. Ens vam trobar per darrer cop allà al Congreso de los Diputades, un bonic matí de novembre, ten recordes?
apa, una abraçada.
joan
He tocat a moltíssims casaments i t'asseguro que no és una feina tan simple com això.
Me n'ha passat de tots colors: des d'uns que van demanar que cantéssim "damunt de tu només les flors" (i que quan els vam advertir que és una cançó de funerals van pretenre que canviéssim la lletra) Fins a un capellà que es va adormir mentre deia el sermó (era molt vellet)
Lo fotut és quan et demanen que els toquis "la seva cançó". I resulta que et passen el CD perquè la treguis, i és d'un grup heavy, i ja em diràs, amb un orgue i una soprà a cantar heavy.
Però bé, és molt divertit veure lo tòpics que arribem a ser quan pretenem ser originals. Dec haver tocat el que tinguem sort unes cinquanta-mil vegades.
De fet, per a un casament és una cançó molt adhient. Per allò de "si vens amb mi no demanis un camí planer";-)

Entrades populars