Boris Cyrulnik: la necessitat del dolor

Dissabte passat, asseguts en el cafè de la plaza Oriente de Madrid, ens vam topar amb una interessantíssima entrevista a Boris Cyrulnik, psiquiatre i neuròleg, publicada a El Mundo. Com que no em podia emportar el diari vaig anar a comprar-me'l i vaig llençar -prèvia inspecció- tota la resta per quedar-me només amb les dues planes de l'entrevista, que els tres vam trobar que era impressionant. En reprodueixo només un parell de cites però llargues.

"Ens desenvolupem en funció de la superació de les pors i els patiments. La felicitat no és escapar-ne, sinó afrontar-los i superar-los. De la mateixa manera que apreciem l'aigua quan tenim set, percebem la felicitat quan hem experimentat amb anterioritat la tristesa. És un fenomen d'alternancia, com la respiració. S'ha de patir per ser feliç. La felicitat no està opososada al dolor. Sense dolor les nostres vides seren buides, irrellevants. (...) Hi ha plaer en el dolor i dolor en el plaer, sense que arribem al límit del messoquisme. (...) L'absència de dolor podríem dir que és una patologia".

"Els nens mimats, superprotegits no superen les ferides de la vida. No estan lobotomitzats clínicament, però els manca seguretat en la mesura en què mai han sigut exposats al dolor, a la tristesa, al patiment. És necessari que el nen conegui la por perquè pugui superar-la. Privar-lo de la por és una manera de convertir-lo en vulnerable".

Déu n'hi do, no trobeu?

Comentaris

Ramon Bassas ha dit…
No seria ben bé la necessitat del dolor, sinó la necessitat d'entendre'l, d'acceptar-lo i de vence'l, no?

Entrades populars