Viatge llampec a la capital

Avui he fet un dia realment curiós, una mica freaky, cosa que quasi sempre em diverteix força. L'he començat a les cinc de la matinada -a les 5.08, concretament, ja veurem perquè ho especifico- amb l'Eloi Aymerich venint-me a buscar a sota a casa com un amic fidel que et fa un favor quan et cal i anant a buscar l'Oriol Burgada a les 5.15 a casa seva -que s'ha despertat/preparat en tres minuts- per anar tots junts cap a l'aeroport del Prat. No és que els tres ens n'anéssim d'excursió aèria, no -ja hem dit que un dia ho haurem de fer- sinó que ells dos m'acompanyaven a mi que havia d'agafar un avió cap a Madrid a 2/4 de 7 del matí. Acompanyada que els agraeixo vivament, per cert.

Bé, la qüestió és que no hem mesurat bé el temps i he perdut el vol. Així de clar i senzill. Cal estar 45 minuts abans per facturar -encara que no portis maletes- i jo he arribat quan faltaven quaranta minuts, convençut que no passava res. Doncs si que passava, si; el primer vol del dia és el més puntual de tots -lògic- i m'han dit que res, que el vol estava tancat. Em volia fondre. Minuts després han tornat a comparèixer els meus acompanyants, ara disfressats de gabinet de crisi i després d'analitzar les opcions (taxi 600 euros, l'AVE fins a Tarragona l'inauguren demà dimarts, esperar-se a agafar un vol de Vueling quasi a les tres de la tarda...) el gabinet ha decidit que em comprés un bitllet nou a un preu que no diré per les 9.10 i llestos.

Aterro a Madrid a quarts d'onze amb una son impressionant -tu diràs, després de tot el trasbals-, agafo un taxi i cap a Servimedia, l'agència de premsa de la qual anava a fer un reportatge per Capçalera. Allà em trobo el contacte de seguida -jo amb una gana que em moria, que me'n volia anar a esmorzar i el tiu em diu que passi i jo... bé, som-hi, doncs- i després el fotògraf, en David. Fem la feina i sortim cap a la una, just per anar a prendre una coca-cola i planificar un pèl el reportatge.


Amat



Truco en Francesc i quedem al metro de Sevilla, al centre de la ciutat. Acabem dinant en un bon restaurant per un bon preu i un menjar exquisit. Repassem tot el que hem de repassar amb ell i després anem a fer un cafè en un altre d'aquests locals de culte que tant ens agraden i després -moment que recull la imatge- agafem un taxi que em portarà a mi a l'aeroport i a ell cap a la Fundació March. I ja ens tens a ell i a mi filosofant sobre què millor que hi pot haver que estar-se passejant amb un taxi pel Paseo de la Castellana amb un fantàstic sol que ens persegueix per darrera.

Després de visitar la T4, la famosa nova terminal, ara si embarco correctament amb Vueling i torno cap a casa. El dia ha estat molt llarg.

Comentaris

joansalicru ha dit…
Hay!! que el periodista més guapo de la ràdio de Mataró li agafarà gust això d'anar a la capi i se'ns el quedaràn.

Un petonas Joan!!
Cesc Amat ha dit…
Joan,
Content que vinguis sovint. Saps, ja he descobert un altre bar on podem anar, a Juan Bravo 25... la propera hi anem.
Miguel ha dit…
Aquestes coses només et passen a tu Salicrú... I compte amb això d'anar molt a la capital que acabaràs, com ja hem fet alguns, passant llargues temporades allà. Temps al temps... Bon Nadal!!!
Anònim ha dit…
Bon Nadal!

Entrades populars