Ple de desembre

Arribem i ens n'adonem que, al fons de la sala, hi ha el quadre del Rei Joan Carles, si, però no el del president de la Generalitat. L'han robat? No, és que l'hem canviat, clar! I encara no deu haver arribat la fotografia del Molt Honorable José Montilla i Aguilera... Quin mal efecte, la part de la paret que queda d'un altre color respecte la resta de la paret... bé, ens haurem d'esperar fins al ple de pressupostos o fins el del mes de gener per veure el nou tàndem Joan Carles-Montilla, a veure quina fila fan.

Els primers a entrar al saló de sessions, a banda dels periodistes que anem instal·lant tots els nostres aparells i aparellets són els del Partit Popular, amb qui fem broma de "l'absència presidencial". Després comencen a entrar regidors de tots els grups i l'alcalde Baron, a qui els populars saluden com a alcalde (el tracte institucional s'imposa, encara que sembli impostat). En poca estona s'estaran tirant els plats pels cap. Això és l'escenificació de la política: que comenci la funció!

Passen vint-i-un minuts de les set de la tarda i entren -a més de l'alcaldable dels nacionalistes, Joan Mora- una cinquantena dels policies municipals que avui són els protagonistes del ple. És estrany perquè en el ple, de policies, sempre n'hi han, però van uniformats. Avui, en canvi, venen de paisà, però alguns dels seus rostre són massa coneguts com per passar desaparcebuts. A més, tothom ho sap: avui el punt calent de l'ordre del dia és aquest i no cap altre. És el número 38, el penúltim, i tot i que per la ràdio dic es podria tractar entre deu i onze de la nit, és a les nou i 37 minuts que l'alcalde Joan Antoni Baron llegeix aquest punt de l'ordre del dia sense donar-li cap més transcendència del compte (com ha de ser vaja).

Mojedano comença fort, acompanyat d'un no menys dur Pitu Martí. Des de les files del govern, Baron dossifica la resposta: González cobreix Bassas i respon la meitat de les preguntes. Finalment pren la paraula Bassas, a qui li agrada la dialèctica parlamentària, tan que de fet es permet carregar contra aquell que l'ataca: la millor defensa, ja se sap, és un millor atac. Moments de certa tensió, amplificats pel silenci sepulcral dels agents de la policia, que tenen un comportament modèlic en tot moment.

Punt 39. El darrer. Som les deu i cinc minuts i l'espectacle s'ha acabat. El frankfurt de La Riera rep les visites dels regidors afamats.

Comentaris

Daniela ha dit…
Joan...cómo estás, pasé a saludarte, me gusta tu blog.
Un abrazo.

Entrades populars