Madrid, de nou

Fa poc més de dues hores que he aterrat a Mataró de nou després de passar-ne 48 a Madrid. Anàvem a veure en Francesc Amat, conegut de tots, que està fent el doctorat a la Fundació Juan March des del setembre. Hem fet tot el que havíem de fer: anar a veure el seu lloc de treball a la Fundació, passejar-nos per la plaza Santa Ana, la plaza Mayor, Recoletos i la Gran Via, menjar-nos un bocata de calamares en un bar d'aquests cutres però de tota la vida, anar una mica de farra al barri de Malasaña, visitar el museu Thyssen amb una interessant mostra de Joaquín Sorolla, comprar els diaris de la capital i fer alguna fricada, com gastar ahir a la tarda més en uns cafès a l'establiment més car de la capital -a la plaza de Oriente- que no pas amb el propi dinar (en el primer concepte vam gastar divuit euros, en el segon catorze). Vaja, res de nou sota el sol pels que ens coneixen. Però sobretot -i aquí volia anar- hem pogut veure per un forat la vida madrilenya d'en Francesc, la constel·lació de personatges que té al seu voltant i els indrets on fa vida cada dia, començant pel pis que comparteix al barri d'Hortaleza, a l'extraradi de la ciutat. O veure com va amb el metro amunt i avall, amb total seguretat, sense por de perdre's. Pensava quan érem allà que Déu n'hi do, que no és poca cosa atrevir-se a marxar de casa per quarta vegada -Barcelona, Amsterdam, Londres, Warwick i ara Madrid- per fer allò que un bonament creu que ha de fer. I sortir-se'n. Jo, per exemple, no sé si podria, encara ho he de provar. Per tant, aprofitant que dissabte en farà 26, jo aprofito ja l'avinentesa per felicitar-te, Francesc, per ser un valent. I ser-ho sabent que no t'és fàcil, al contrari. D'aquesta manera encara té més valor. Felicitats, de debò.