De la feina d'avui...

Avui ha estat un dia d'aquells que et sents feliç de la feina que fas. A primera hora aixeco un tema insinuat en el dinar de PP de l'altre dia en referència al qual vaig fer l'anterior post: resulta que Boboli, una de les dues empreses clàssiques del gènere de punt mataroní junt amb PuntoRoma que ha aconseguit superar la crisi del sector, amb tota probabilitat marxarà a Llinars del Vallès perquè a Mataró -apunteu, govern municipal, un problema- ens falta sòl industrial a bon preu. El Punt n'havia parlat fa unes setmanes, de que Boboli buscava sòl a Mataró, però en pocs dies la cosa ha donat un gir de 180 graus i amb una trucada directament a l'empresari aconsegueixo una bona peça. La pèrdua d'una empresa de cent treballadors... no és "moco de pavo" per l'economia local.

Això devia ser cap a quarts d'onze. Al cap de dues hores, a dos quarts d'una en punt... plas! Salta la corrent. Tot s'apaga, símbol de les societats modernes. Sortim a fora i amb en Jordi Canal, el cap del centre cívic, mirem què passa. No són els ploms, és una avaria elèctrica que ens farà anar de corcoll gran part del dia. Després dels moments de desconcert inicial sortim al carrer a fer el que toca: periodisme, a buscar quants comerços s'han vist afectats per l'aturada de la corrent i en què els afecta. Una vegada més te n'adones de com arribar a afectar una cosa així: des dels que tenen congeladors on guarden fruita fins a la botiga de roba que començava avui rebaixes i que ha perdut un parell de compres perquè no anava la targeta de crèdit. Quin instrument, el periodisme, quina excusa per aprendre com és i com funciona el món, penso per mi mentre voltem pels carrers adjacents a la ràdio!

A la tarda torno a la ràdio, tinc una entrevista amb el bisbe Joan Godayol, un home que conec d'aprop perquè fa molts anys que el seguim amb la Maria Coll. Torna a saltar la llum i hem de fer l'entrevista a les fosques, amb una gravadora. Primer els llums d'emergència ens il·luminen de forma deficient però suficient com per fer la feina, però al cap d'uns minuts s'apaguen i ens quedem a les fosques. Godayol, bregat en mil situacions, ni s'immuta i segueix parlant, com si res. Al·lucino. I així ens quedem, conversant -vaig tirant de memòria del guió, sort que tinc memòria- durant vint minuts sense veure'ns les cares. Al final de la gravació em permeto la llicència de dir-ho en públic. L'absència de llum, en el fons, ha reforçat la comunicació entre jo i ell. Quines coses.

El que deia: un dia més satisfet de la feina que faig.

Comentaris

Cesc Amat ha dit…
Està molt bé Joan l'escrit, és ben teu. Encara que no tots els dies poden ser brillants com aquest.
Ja fa temps que marxen empreses de Mataró cap el vallès perquè és més barat, no és d'ara, com a mínim els darrers 5 anys hi ha hagut un degoteig constant.

Entrades populars