Eliat

Ahir quan vaig sentir per televisió -o ho vaig llegir per Internet? Ens arriba la informació per tants canals que al final no te'n recordes com t'has assabentat de les coses- que hi havia hagut un atemptat a Eliat, a Israel, no vaig preguntar-me on devia estar aquest poble o ciutat. Ara, llegint la informació a El Periódico me n'he adonat on és Eliat gràcies a un mapa de situació d'aquells que els diaris sempre usen per il·lustrat aquest tipus d'informació. Eliat està al golf d'Aqaba, al Mar Roig, en un curiós enclavament que diria que ja he comentat algun cop fins i tot en aquest bloc: si aixequem la mirada de la zona com si fóssim un helicòpter trobem a la dreta Aràbia Saudita, a la seva esquerra Aqaba (Jordània), després Eliat (Israel) i finalment Taba (Egipte). És a dir que amb cinc o sis quilòmetres canvies de país quatre vegades.

Vaig ser a Aqaba -que no Eliat- el juliol de 2004, indret on vam presenciar coses tan friquis com una companyia de tangos argentins -d'aquells que ballen ben arrapats el ballarí amb la ballarina- en una mena de teatre a la platja d'aquesta ciutat jornada. És curiós perquè ara fa dos anys va haver-hi un atemptat terrorista i ara justament n'hi ha una Eilat, l'únic de la qual recordo són els centenars de llumetes que es veien des d'Aqaba. Això em fa pensar en la teoria d'en Quim Amargant, que per allà on passa immediatament després hi ha un atemptat o algun fet luctuós. Jo segueixo aquesta lògica des que l'agost de 1998 vaig ser a l'Ulster per primer cop i en vaig marxar un dia abans que explotés la bomba d'Omagh, l'atemptat més mortífer de la història del conflicte d'Irlanda del Nord. Vaja, que tenint en compte que hi ha molts llocs del planeta que no he vist... dubto que em torni a acostar a cap població del golf d'Aqaba...

Comentaris

Aina ha dit…
Joan, estàs segur que eren tangos argentins? no eren de les Espanyes?

I per cert, cal dir que té un cert mèrit fer un atemptat a Eliat, tenint en compte les fortes normes de seguretat.. suposo que recordareu, Joan i Cesc, el taxi que ens duia al Mar Mort i els checkpoints per arribar-hi (a Jordània!!), perquè no disparéssim cap a l'altra banda del Mar...

Aina
Cesc Amat ha dit…
Ei, jo tampoc recordo argentins exactmament, però potser em falla la memòria. I el taxi aquell, i tant, i com corria el boig! Recordo que al baixar em va venir d'un pèl que no m'hi oblido la càmera.

Entrades populars