Viatge per a ser lliure
Sense mòbil, sense agenda electrònica, sense trucades de fix, sense missatges SMS, sense alarmes al mòbil, sense cites per esmorzar, dinar o sopar, sense ordinador per escriure, sense informatius per locutar, sense previsions de temes, sense horaris d'estudi, sense problemes tècnics a l'hora de fer la feina, sense revisions internes, sense telenotícies, sense diaris, sense polítics, sense periodistes, sense cites setmanals que et guien i t'asseguren, sense tots els amics, coneguts i saludats -menys tu és clar!-, sense tantes coses...
Amb por d'adonar-me que no sóc imprescindible, amb delit per viure tres setmanes fora de l'entorn, amb ganes de no sentir els mateixos conceptes cada dia, amb passió per llegir altres diaris i veure altres televisions, amb il·lusió per conèixer noves terres, amb voluntat de canviar per uns dies l'escala de valors, les preocupacions, els interessos, amb interès per explorar realitats i posicionaments que no entenc... amb tantes coses...
Però sobretot amb un quadern de viatge -escrit amb boli- per anar plasmant totes les sensacions, tots els vaivens de dinous dies de carretera i manta. Pot ser, doncs, un viatge per aprendre a gaudir de la llibertat.
Amb por d'adonar-me que no sóc imprescindible, amb delit per viure tres setmanes fora de l'entorn, amb ganes de no sentir els mateixos conceptes cada dia, amb passió per llegir altres diaris i veure altres televisions, amb il·lusió per conèixer noves terres, amb voluntat de canviar per uns dies l'escala de valors, les preocupacions, els interessos, amb interès per explorar realitats i posicionaments que no entenc... amb tantes coses...
Però sobretot amb un quadern de viatge -escrit amb boli- per anar plasmant totes les sensacions, tots els vaivens de dinous dies de carretera i manta. Pot ser, doncs, un viatge per aprendre a gaudir de la llibertat.
Comentaris
formareu part del viatge, tb, via postals.
Garrell,
Com passa sovint a Internet no sé si el teu comentari és en sorna o seriós. En tot cas no veig que parli d'experimentar sense res de res i no tinc res contra els monjos cartoixans ni contra els ciutadans normals.
Que vagi bé.
joan