Viatge per a ser lliure

Sense mòbil, sense agenda electrònica, sense trucades de fix, sense missatges SMS, sense alarmes al mòbil, sense cites per esmorzar, dinar o sopar, sense ordinador per escriure, sense informatius per locutar, sense previsions de temes, sense horaris d'estudi, sense problemes tècnics a l'hora de fer la feina, sense revisions internes, sense telenotícies, sense diaris, sense polítics, sense periodistes, sense cites setmanals que et guien i t'asseguren, sense tots els amics, coneguts i saludats -menys tu és clar!-, sense tantes coses...


Amb por d'adonar-me que no sóc imprescindible, amb delit per viure tres setmanes fora de l'entorn, amb ganes de no sentir els mateixos conceptes cada dia, amb passió per llegir altres diaris i veure altres televisions, amb il·lusió per conèixer noves terres, amb voluntat de canviar per uns dies l'escala de valors, les preocupacions, els interessos, amb interès per explorar realitats i posicionaments que no entenc... amb tantes coses...

Però sobretot amb un quadern de viatge -escrit amb boli- per anar plasmant totes les sensacions, tots els vaivens de dinous dies de carretera i manta. Pot ser, doncs, un viatge per aprendre a gaudir de la llibertat.

Comentaris

eloi ha dit…
Això ja sembla "Walden, o la vida als boscos" d'en Thoreau!, només que ell va estar "desconnectat", en la cabana que ell mateix es va construir al bosc de Masachusets, durant dos anys dos mesos i dos dies... ànims, q no et queda res!.
Cesc Amat ha dit…
Molt bon viatge doncs! Ja m'explicaràs com ha anat a la tornada.
Silveri Garrell ha dit…
Això que voldries experimentar "sense rès de rès", més aviat és vida de monjo cartoixà, que no pas de ciutadà normal.
Joan Salicru ha dit…
Eloi i Francesc,
formareu part del viatge, tb, via postals.

Garrell,
Com passa sovint a Internet no sé si el teu comentari és en sorna o seriós. En tot cas no veig que parli d'experimentar sense res de res i no tinc res contra els monjos cartoixans ni contra els ciutadans normals.
Que vagi bé.
joan
Elisabet ha dit…
Quina enveja que em feu... molt bon viatgei a disfrutar!!!
Nadia ha dit…
Bon viatge i... la postal que sigui maca eh? ;)
Silveri Garrell ha dit…
Joan, no t'emprenyis home, jo faig servir un estil literari espectacular per poguer riure una mica. Ademés la gracia literaria de quatre ratlles es el que volen dir entre linies. Salut nano.

Entrades populars